martes, 3 de marzo de 2009

Últim dia de la meva particular transpirinenca: De Molló a Llançà!

Be, aquesta serà la ultima entrada del blog referent a aquest bonic viatge que vaig fer el mes de Maig de 2008. I possiblement serà l'ultima entrada en un temps, em sembla que no em queda cap viatge per explicar i fins per Setmana Santa no en farem cap més. Espero que pogueu disfrutar de la lectura i les vistes!

Continua de...

Dia 1: Primers Passos
Dia 2: De San Joan de l'Erm al Pedraforca
Dia 3: Del Pedraforca al refugi de Prat Miró (matí)
Dia 3: Intentant arribar a Molló (tarda)


El dia va despertar ennuvolat, però per sort sense pluja. Poder en aquestes línies no he parlat gaire de la pluja, però recordo que vaig estar una mica preocupat, es una llauna estar "visquent" en un cotxe tot el dia sota la pluja, sobretot per menjar i perque és agotador passar tantes hores assegut allà dins!! Doncs aqui veieu el lloc on vaig passar la nit, i verdor que regnava a l'Ambient. Portavem un mes amb abundant pluja, i es notava a la natura.






Poc desprès ja continuava l'ascensió del dia anterior al coll fronterer d'Ares. Per cert, si que hi havia benzinera a dalt de tot!







Les vaques Gabatxes son un tant peculiars...






Està clar que som a la Catalunya nord, hi ha un fort sentiment d'identitat Catalana:



En aquest mateix contenidor, com veieu en el lletrero Negre, començava una pista que menava a una ermita, algún restaurant i un petit poble típic de la zona. La pista va resultar una agradable sorpresa, sense cap complicació, de fet m'hi vaig trobar algún turisme, i també vaig patir un petit "descuit" fent marxa enrere per fer una fotografia d'una enorme roca curiosa. Aqui podeu veure el descuit i la roca:




Realment fer aquest camí a la primavera o Tardor val molt la pena, ja no és alta muntanya, però els boscos són impresionants, i la tranquilitat que hi havia per la zona increible. Aixó si, era un dia entre setmana. El camí com veieu, era preciós.






Pel camí una bonica Hilux, una mica tunejada...




Just abans del poblet, una petita zona de picnic i descans, i un riuet:





Després venia un tram d'asfalt, molt bonic també, i de seguida un camí que ja d'entrada es veia una mica deixat i abandonat. El track que portava era de feia un parell d'anys, està clar que aquella vegada, o estava millor el camí, o els companys que el van fer ja es van arriscar! La questió es que cada cop s'anava fent més complicat i deixat de la mà de la natura, de tant en tant hi havia bonics trams trialers, però fàcils, i creuaments de ponts. En cap moment vaig tindre problemes, però fou molt divertit! llàstima que no hi ha pràcticament cap foto.







Ja cap al final del camí, pel que podia veure al mapa, la situació era la seguent: cami estret, ple d'esbarzers pels costats, impossible fer la volta i pendent de baixada, no gaire forta. Sentia sorolls com de magatzem, gent treballant, no massa lluny. Així que vaig decidir donar un cop d'ull a peu, per veure si alló anava a parar a un lloc privat o alguna carretera. Finalment el cami anava a parar a una especie de descampats amb runa, maquinaria, etc...i una pista asfaltada. Així que vaig agafar el cotxe i cap allá vaig anar. La pista asfaltada, despres d'uns dos quilòmetres, passava per una gran porta metalica, per sort oberta, i donava a una carretereta. Així que fi de preocupacions, havia fet un cami molt entretingut i almenys podia anar seguint el track que tenia!

d'Allí vaig seguir ja cap a Costoja, on naixia una altra pista que em duria a creuar la frontera amb Catalunya de nou, per tornar al meu país.





O no....





Aquesta Barrera estava just al limit fronterer i el track que jo tenia l'atravessava miraculosament. Un gruixut candau m'impedia fer el mateix, doncs el meu toy encara no vola...todosandará!

Aixi que reculem i entrem als Països Catalans per la negra superficie enquitranada.

Ja a Catalunya, després d'una estona fora del meu habitat, i sortint-me del track que tenia, imporvitzo una variant, doncs volia anar a veure el pantà de Boadella, on vam estar per cert molt a gust l'any abans allotjats a la finca Paraiso. Ens van deixar tindre el gos, i vam estar molt tranquils tot el cap de setmana.



Abans d'arribar al pantà, hi havia un tram força bonic de camins preparats per btt i caminaires, aixi que vaig afluixar tot el que vaig poder el ritme i vaig disfrutar de forndosos boscs. Al reentrar a Catalunya definitivament em vaig adonar que s'havien acabat els pirineus, les pistas a gran alçada que tant m'agraden i, també, les bones temperatures. Ja tocava anar posant l'aire acondicionat i anar amb maniga curta, doncs no envà, erem al mes de Maig i feia força calor. El paisatge, ben diferent, però, seguia essent preciós:



Un cop al pantà, vaig deixar el cotxe i vaig donar un bon tomb amb la bici, que feia dos dies que no la tocava! va ser maco el passeig pel pantà, a més, anava sobrat de temps, així que vaig disfrutar de la fresca a l'ombra, i quan vaig tornar a ser al cotxe, em vaig preparar el dinar i vaig estar una bona estona relaxat, inclús vaig fer algunes poses amb el cotxe per fer fotos...sense gaire éxit per cert!





Ja cap a les cuatre, trucada a la Gemma, que venia cap al Cap de Creus amb l'Enzo! quines ganes de veure'ls, ens trobariem al vespre i plantariem la tenda al camping del Port de la Selva. A mi apenes em quedava fer el de la Jonquera a Llançà, aparentment fàcil i curt, així que vaig anar tirant molt de passeig, cap a Darnius, Agullana i la jonquera, improvitzant amb el GPS en temps real, molt entretingut per cert! Vam creuar les vies de l'Ave en construcció i a la Jonquera vaig creuar la nacional i vaig enfilar cap a Cantallops i Requesens, tot i que no vaig veure el Castell, doncs ho vaig deixar per veure-ho amb la Gemma el diumenge. El que si vaig fer va ser una caminada per veure algún dels molts dolmens que hi ha per la zona.










i per no extendre'm mes, us deixo la resta de fotos de l'ultim tram, Espolla, vilaminiscle, i Llançà, practicament tot seguint el GR-11, a trams pista ampla, altres trams asfalt vell i estret, i un curt tram camins molt trencats només d'accés a petits camps de conreu. Molta varietat d'entorns per un troç tant petit, està molt be perquè així no es fa gens monotona aquesta part final.







I, per fi...una curiosa sensació. Aarriba un moment, i aixó que només venia d'Andorra, que pràcticament t'oblides que el final i l'objectiu del teu viatge és arribar al mar, i de sobte et trobes amb aquesta visió:



...i t'adones que l'aventura s'ha acabat.

Només queda baixar fins a Llançà i fer la tipica gesta: baixar a la platja, i tocar l'aigua, tot dissimulant que hi ha molta gent i encara em prendràn per un freak!!!

Les gavines em van acompanyar ens aquests moments.






Be, aixó es tot pel que fa al meu viatge en solitari.

AQUI TENIU EL TRACK DEL QUART DIA

Poc després, vaig dirigir-me a Port de la selva on em vaig trobar la Gemma i l'Enzo, quina alegria després de 4 dies! Vam anar al camping previst i vam muntar de nou la tenda nova.
El dissabte vam fer turisme molt tranquil per cadaqués i encara una micona de 4x4:



I diumenge, el temps no acompanyava, doncs tornava a ploure, així que vam anular el castell de Requesens i inclús no vaig ni poder trobar-me amb l'amic Juanju, amb el qual haviem mig quedat.

Aqui queda, doncs, un bonic viatge; molt improvitzat i que no oblidaré fàcilment. Recordar-lo en aquest blog tants mesos desprès de fer-lo m'ha fet vindre unes ganes bojes de repetir quelcom similar. Aquest any la cosa està més fotuda, però tenim al paller dos plans bastant interessants per Catalunya, i espero poder fer-ne almenys un dels dos!

De moment, el nostre destí inmediat es...



Fins a finals d'Abril!!

2 comentarios:

joan dijo...

enhorabona per aquest viatje/relat.

en quan comenci el desglaç anire a treure el cap per aquells cims.

sal.lutacions, joan (terrabages)

Anónimo dijo...

ei!
buscant oer internet mhe trobat e teu blog!
aquest estiu volia fer la ruta des de canallops fins a llançà passant per requesens, l'espolla, banyuls, vilamaniscle i fins arribar a llançà!
es per això que t'escric. per si em podries solucionar alguns dubtes:
-requesens, el poble, està deshabitat?hi ha algun loc aixopluc on es pugui passar una nit?
-la font del castell on està?
-la ruta és seguint el gr-11 tota l'estona?em recomanes algun mapa concret?
bé, moltes gracies.
et deixo el meu mail per si em pots donar un cop de ma.
aquiesticjo@gmail.com
moltes gracies

maria