Efectivament, la sortida de Sol fou preciosa, cal tindre en compte que per aquestes dates tenim unes deu hores de llum, i per tant és vital aprofitar-les totes. Així doncs, a les set del matí ja era en peu i a les vuit emprenia la marxa, un pèl tard doncs ja feia una estona que hi havia claror, però vaja, ja está be! que estem de vacances!
La Serra al fons és la que havia creuat la nit abans, per una maquissima carretera que farem un dia d'aquests, amb llum natural per disfrutar-la millor!
Des d'on havia dormit, una area de descans, només havia de creuar la carretera i a l'altre costat ja començava un caminet molt entretingut, i cal dir-ho, també una mica agotador doncs tot eren pedres i mes pedres, i no avançava a bon ritme. Tot i aixó la gran humitat de l'amibient i el terreny esmorteien una mica els sotracs.
El camí mena al Planell de Sant Pere, una plana que te un aspecte d'alló més estrany sota la Boira!
De cop i volta s'acaba el pla i el camí es converteix en una pista plena de pedres, que baixa cap a la plana gairebé en picat!
Per finalment arribar als Masos de Millà, on agafaria una pista molt millor que rodeja tot l'embassament de Santa Ana pel costat Est, fins arribar a Ivars de Noguera. Vaig creuar el Noguera Ribagorçana i ara si, ja sóc a Aragó!...o no, doncs arribo a alfarràs i veig que el terme pertany a Catalunya, la frontera amb Aragó no segueix pas el curs del riu.
Poc desrpés finalment vaig creuar el Canal d'Aragó a Catalunya i ara si, ja tinc terres Aragoneses per estona! Allí mateix vaig agafar una pista, primer estretona però de seguida més ampla. La Zona és plena de camps enormes de blat i d'altres cultius, quan dic enormes vull dir Hectàrees i hectàrees de Camps. durant força quilòmetres m'acompanyarà aquest paisatge monòton de blat i aparell de rec enormes. Sota la Boira.
Als pocs minuts vaig passar per l'ermita de San Bartolomé, al costat del poblet d'Altorricón, i uns minuts mes i per força em feien entrar a l'asfalt. Nacional 240, a tocar de Binéfar.
Allí la meva ment em bull...m'acosto a Alquézar o no? no tinc cap track ni ruta planejada per anar-hi, de fet implica un tomb de 90º a la ruta, però...per que no? ningú m'espera enlloc fins dintre de dos dies, així que ja arribarem!
D'altra banda no em puc perdre l'espectacle de les gorges del riu Vero ni els preciosos carrers i la Colegiata d'aquesta Vila.
Així doncs, vaig apagar el CompeGPS, vaig carrego el Centrafuse i vaig teclejar: ALQUEZAR. Res, no surt. Per cagar-s'hi. Be, miro el fabulos mapa de carreteres i miro quin poble hi ha al costat. Aquest si.
Doncs només són 60 quilòmetres per carretera bona, aixi que sense perdre més temps, decideixo que val la pena anar-hi, rotundament. Estreno la nova autovia de Monzón a Barbastro.
Alquézar es un poble fantàstic, a la part més alta d'un turó escarpat, i la Colegiata és a la part alta d'un altre turó proper. Darrera d'aquesta, un profundissim Barranc d'uns 200 metres excavat durant milers d'anys pel riu Vero, símbol de la Serra de Guara i un dels rius més importants a nivell Europeu per practicar el Barranquisme.
Us aconsello de tot cor fer aquesta visita, sorprenent en tots els aspectes, si ja de per si el poble es encantador, l'alicient de l'espectacular natura que el rodeja li dona encara més atractiu!
Després d'aparcar el Toy vaig donar un tomb pel poble, i tot seguit vaig baixar per un sender molt ben senyalitzat cap al pont mitjaval de Villacantal. A continuació em vaig perdre una estona pels caminets que hi havia a l'altra vora del riu. I em vaig perdre literalment, doncs estava segur que es podia tornar a la pressa del riu, sota del poble, per l'altra vora, i en realitat l'unic camí menava al poble del costat. Així que despres d'un puja baixa constant amb la panxa buida i sense pràcticament aigua (ole Llorenç, tu, com sempre!) vaig agafar una pajara no gaire severa.
Fotos del paisatge:
Es curiós veure com el cos s'oxigena fent badalls a cada tres pases, semblava que estigués mort de son! almenys era de dia, i al final no vaig perdre tanta estona, només dues horetes.
Uns quants Voltors Lleonats
El Pont de Villalcantal
Curiosa forma de cara a la roca!
Per aqui vaig entrar-hi...emulant Frodo a les terres de Mordor! de nit de fer força cangueli!
Vaig tornar doncs pel mateix camí a dalt al poble, doncs no hi havia forma de baixar pel curs del riu, massa aigua i massa fred per fotre-hi els peus!
Per més inri, no tenia ganes de tornar al cotxe i despres recular per baixar al riu, així que directament (ole Llorenç altre cop) vaig baixar cap a fer l'excursió de les passarel.les. Reconstruides fa molt pocs anys i molt interessant!
Inclús vaig poder veure l'antiga central elèctrica i la seva turbina
Es curiós, des de Costa Rica que no veia arrels així de gruixudes:
Be, després d'una curta pujada per un suau sender, tornem cap al cotxe que hi ha gana. Unes mossegades al fuet salvador i una mica de sucre, i torno carretera avall per trobar un paratge on dinar tranquil.lament.
però els prats que havia vist al costat del riu no els sé veure tornant així que tiro milles i ja a Binéfar agafo un molt bon camí per reprendre la ruta original, en direcció Sena, per entrar, amb moltes ganes, als Monegres! Seria el tercer cop en pocs mesos, Abril, maig i ara Octubre! i es que em vaig quedar pres d'aquestes extranyes terres.
Ja es tard i el sol s'amaga...aprofito per dinar en aquest bosquet, on no passa ningú durant una hora.
algún caminet més...
I per fi arribo al monastir de Sigena, ja de nit. No el puc veure be de nit, però ja hi varem ser en una altra ocasió amb la companyia de l'Angel, la Sonia i la Gemma.
El cami que mena a Sena des del monastir és un complet fangar, es de nit i no ho tinc clar del tot, però el toy se'n surt sense ni conectar la tracció davantera!
A partir d'aqui ja coneixia la ruta, fins a Alfajarín, de quan la vam fer per Setmana Santa amb l'Angel i la Sonia. Aquesta passa per Castejón de Monegros i una de les zones més seques de Monegres. Així doncs, la vaig repetir, però ja totalment de nit i, per que ni dir-ho, disfrutant purament de la conducció rapida per pistes fàcils i entretingudes, sense ni gota de pols, degut a les ultimes plujes.
En poca estona ja soc ben a prop de Pina de Ebro, i en un pont per sobre de les vies de l'Ave, faig una paradeta i surto a estirar les cames de nou. pocs minuts i...voilá! una altra de les meves friki aficions són els trens. Va valdre la pena esperar, vaig tindre la xamba de que dos aves, un en cada sentit es creuessin just dessota del pont!
El soroll que arriben a fer aquestes maquines de córrer es impressionant.
Be, ja eren les 20:30 i seguia la ruta, aquest cop dibuixada per mi sobre mapa, i que va sortir de meravella, fins a arribar a San Mateo de Gállego, per creuar el riu Gállego. Una anécdota fou que vaig arribar a una carretereta asfaltada, i em vaig passar la seguent entrada a camí. Vaig parar a la cuneta per fer la volta i va coincidir que venia una patrulla de la Guardia Civil. Vaig veure pel retroviso com frenaven i no vaig ni pensar-m'ho, entro de nou a la carretera seguint enllá, m'allunyava més pero no volia donar explicacions...a part de dur tot el tinglado dins el cotxe, Gps, llit, etc...Recordo que està prohibit el circular sense permís en 4x4 pels Monegres.
Aixi doncs, després de creuar el riu, ja vaig seguir per una llarga recta asfaltada, buscant un caminet que entrava a una zona boscosa, que prèviament havia localitzat. Havia decidit que seria el lloc ideal per fer el campament aquella nit.
Ja eren mes de les 23:00 i portava una pallissa a sonre de quilòmetres, hores i a part la caminadeta de prop de tres hores. Estava fos, literalment. A més a més feia força més fred que la nit anterior, tot i ser a molta menys alçada. Vaig sopar dins el toy, més fuet, formatge i pambtomaquet, mentre veia una pelicula, i després al Sac! em sembla que em vaig adormir en questió de segons.
No hay comentarios:
Publicar un comentario