2200 Quilòmetres en una setmana! primer capítol.

Tal com tenia planejat, finalment la tercera temptativa va tirar endavant, desprès d'anular dues vegades la Transcatalunya, una a primers de Septembre i una altra a finals d'Octubre; la setmana del deu de Novembre vaig marxar, tot sol, cap a Soria Capital, on tinc uns bons amics, molt i molt bona gent, que em varen acollir un dia i una nit molt amablement!
Seguidament vam anar a una "KDD" del nostre forum d'aficionats al 4x4, el cap de setmana seguent, a la Masia Pelarda, a quinze minuts de Teruel.

Passo doncs a relatar com va anar tota l'aventura, possiblement l'ultima de l'Any 2008.

Primers pasos, sortida de Catalunya cap a Aragó.

Diumenge dia 9 ja tenia el cotxe al Parking gairebé carregat amb tot el que necessitava. A base d'experiencia he aconseguit cada cop portar menys trastos, però encara em sobren coses! aixó si cada cop menys. Tenint en compte que es un viatge Hivernal, duc molta roba d'abric i les bòtes, només aixó ja fa molt de bulto. Per contra aquest cop no venia l'Enzo...



...cosa que em sabia moltíssim greu, però dormint una nit a casa d'un amic a Soria i dues nits a una casa rural on no accepten gossos, no podia tindre aquest luxe.

Dilluns dia 10 només faltava baixar l'equipatge i el bidó d'aigua, i anar a comprar la teca, per 3 o 4 dies, i per picar el cap de setmana.
Finalment després d'haver de comprar també uns cargols pels fars auxiliars, que m'havia descuidat a Sabadell, vaig acabar sortint de Manresa a les 12 del migdia, massa tard pel pla inicial d'arribar al Congost de MontRebei abans que es fes fosc, tot per camins, entre Súria, Solsona, Organyà i endintsant-me a la Serra del Boumort.

Vaig tirar per l'eix transversal fins a Ponts, via més rapida d'accés a Oliana, ja amb el dipòsit i el bidó de 10L plens, i sense ni dinar vaig endinsar-me en camins totalment desconeguts per unes serralades no massa altes però amb uns precipicis increïbles, tot aixó després de creuar un crescut segre per un més que precari pont penjant, arribant a Peramola. Allí ja començava el camí que s'endinsava al Boumort, i ben aviat, per no perdre la tradició, ja vaig trobar el primer problema.


La pista rápida, de cop i volta s'acabava en un trencall, i el meu track, dibuixat abans a casa, agafava, com no, el cami en pitjor estat, per contra de l'altre, en inmillorable estat però que anava en direcció oposada. El camí primer era molt bonic, però cada cop estava pitjor, fins al punt d'apenes veure roderes. Tot seguit començava a pujar, vaig haver de posar el 4x4 i vaig arribar, per sort, a un altre bon camí. Despres de tirar per aqui, i fer algun revolt mes, el camí es tornava lent, molt tancat i trencat, i a més tenia força bassals de fang ben entretinguts. Al final, desprès d'una llarga pujada, vaig arribar ja a un tram molt interessant, que s'endinsa en un congost molt i molt tancat. Es tracta del Forat de Buli, al Serrat d'estivella. Es el congost del riu Rialb. Realment arriba a fer una mica de por, saber que sota teu només hi ha un precipici de mes de 300 metres!



Aquí sí que la tradició es va complir mes del compte, perquè després d'una bona baixada el camí presentava aquest aspecte, a ben pocs metres d'entrar en la part mes estreta, maca, impressionant i acollonant del congost:




Be, doncs despres de mirar-m'ho desde tots els angles, res a fer, un Quad si que podria passar, de fet hi havia certes roderes, o almenys ho semblava. Però entrar-hi amb el Toy, tot sol, a poques hores de fer-se fosc, i a 15 o 20 quilòmetres del punt poblat més proper, a part del barranc que hi havia a sota...amb risc de mort (jeje)

Evidentment vaig fer mitja volta - cosa gens facil en aquell camí amb un 15% de pendent - i em va tocar buscar una alternativa.

I l'alternativa va ser fàcil aquest cop. Vaig anar a parar a una masia i despres de fer un tomb per un camí acabat d'obrir per recollir llenya, a la segona vaig assolir el cami desitjat, una pista llarguissima, en direcció Sud-Oest ideal per un tram de rallye, doncs apenes tenia desnivell i tota l'estona era igual, corba obertissima cap a la dreta, i corba tancada d'esquerres, aixi desenes de vegades, passant per un bonic mirador, el Grau de Moles, des d'on es Veu Isona, Tremp i la Serra de Carrànima.



Mirant enrere tenim d'esquerra a dreta: el Cadi, ben nevat, per la seva cara mes "suau", el Port del compte i mes a prop la Serra d'Aubenç, amb el pantà d'Oliana als seus peus. També veiem un tram de la mencionada pista:



D'aqui vaig arribar a la carretera asfaltada C 1412, de Biscarri a Tremp. Un cop a Tremp, ja se'm tirava a sobre la nit, aixi que vaig decidir seguir per carretera directe al Congost de Mont Rebei, tot i que desde tremp hi havia un bonic cami fins gairebé la zona del Congost.

Despres de fer contrarellotge els 26 quilòmetres de la bonica carretera - o pista encimentada, mes aviat -



fins a Alsamora; una mica mes avall, a l'aparcament del congost, sorprenentment hi havia aparcats dos cotxes Francesos, devien ser de visita al congost.

A corre cuita vaig agafar càmera, motxilla amb aigua i vinga cap al sender fins el Congost. Ja quedava poca llum quan enfilava els primers trams acollonidors del Sender, excavats a la roca i amb bons precipicis cap al riu Noguera Ribagorçana.



No vaig gosar tirar mes endavant, degut al meu vertigen i la foscor próxima. La tornada va ser divertida, a la llum de la Lluna i parant l'orella tota l'estona, doncs sabia que els "gavatxos" rondaven per allí, i la zona era lúgubre jejejeje





Ja al mateix aparcament, veient que un dels gabatxos havia marxat, decideixo muntar la paradeta i preparar el Sopar, amanida, hamburgueses, una mica de patates per picar i fruita. Sopava a les 19:30, però es que no havia dinat!



despres de fer el mandra una estona, veure el cel estrellat i fer trucades de rigor a la Mare i la Alcaldessa (Holaaaaaaa!) decideixo tornar una mica enrera per una bonica carretera , tot i ser de nit, per corononar el coll d'Ares, que creua just a 1500m el Montsec d'Ares. Tot seguit vaig baixar fins a Áger, i des d'alli un bonic i pendent camí em va dur al parking del port d'Ager, on ja vaig decidir muntar campament i dormir allí mateix, el lloc era tranquil, no feia massa fred i segur que les vistes l'endemà al matí serien precioses, per esmorçar ben a gust.

FOTOS: