Repetició Matinal de la Santpedor - Busa.

El Dissabte ben d'hora pel matí vam quedar amb en Carles, per fer la Famosa Tenonis, amb alguna variant, i sense saber fins on podriem arribar, doncs ell a quarts de dues havia de ser a casa seva a Sabadell. Hi havia ganes doncs havia plogut molt els dies anteriors i el terreny era propici a estar enfangat, i aixó en aquest món significa diversió!








La ruta començava a Castellnou de Bages, i enfilava bastant recte amunt, en direcció a la Vall d'Ora, per un cop allí, enfilar amunt la pesada pujada al pla de Busa. Un cop alli voliem baixar pel mateix lloc per anar a veure l'ermita de Sant Pere de Graudescales i fer el tram de GR4 que passa pel mirador dels presidents.

El primer obstacle va ser aquest tronc caigut degut a les fortes plujes, al tram de camí ombrívol passat Sant cugat del Racó.









Tot va anar mes o menys be, excepte un petit error de "navegacio", doncs jo em vaig deixar el gps i només mirava els mapes cartografics a la pantalla de l'ordinador, i just on tenia dubte, el Carles no em va deixar aturar, doncs venia un C3 que acavabem d'avançar i no podiem quedar en ridicul JAJAJAJA! Una mica abans va tocar passar una riera normalment seca, vejeu quina corrent d'aigua!





Al final vam retrobar el cami pero l'erroni, el de la primera Tenonis, que acaba en un tram d'asfalt massa llarg.

Una pausa per esmorçar una bona Torrada amb pambtomaquet i butifarra, i tornem-hi! Tenim una hora abans no s'acabi el permis de les dones per sortir!

Enfilem rapidament per Tentellatje, fins arribar a dalt a Busa. No trobem neu, tot i les ilusions que m'havia fet, i be, jo volia ensenyar al Carles el mirador però era absurd, estava tot núvol i no es veuria res. Ens fiquem en un camí que no conec, consultant el mapa sembla que va a parar al mateix lloc que el GR4, a la carretera de Sant Llorenç a Berga, i ens hi tirem de cap, mai millor dit doncs la pendent de baixada es bastant forta!

El camí es la sorpresa del dia, preciós, el terra ni es veu ple de fulles caigudes, i la humitat dels ultims dies ha deixat la vegetació en un estat impressionant! l'estretor del camí i el seu estat semi - abandonat, li donen un aire lugubre.







Llástima que no ho podem disfrutar massa perquè tenim pressa, però ens diem que el repetirem per portar la familia a collir bolets!

Finalment a l'inici de l'Asfalt ens despedim, el carles pot tirar més amb el seu cotxe que jo, i té més pressa, aixi que el deixo fer al seu ritme i jo torno xino xano.

Al final han sortit 65 quilòmetres de camins enfangats i divertits, dos badejos de rius i moltes derrapades controlades!


Fins la propera Carles, qui hi diria que acabaries essent el meu company habitual de rutes!




AQUI teniu el track (Wikiloc)