Les meves Vacances d'Hivern 2008, primera part: Travessa dels Ports.

Crònica del viatge pels port de Besseit i bona part del Pirineu Català.

El Dijous dia 15 de Maig de 2008 surto a migdia amb l’Enzo cap a Sant Joan de vilatorrada, a veure en David Capdevila, doncs m’havia de donar unes juntes pel catalitzador del meu toyota 4Runner. Recordeu aquesta curiositat doncs té gràcia com va acabar l’assumpte. Desprès de xerrar 5 minutets, torno a casa pensant que m’havia descuidat el llapis USB, on hi tenia força mapes i informació de les rutes per provincia de Terol. Paro a la benzinera Campsa de Sant Vicenç, a repostar, i veig que tenen entrepans fets de xoriç amb molt bona pinta. Omplo el dipòsit i agafo l’entrepà. Desant el ticket trobo el llapis Usb, de conya! Ja no he de tornar a casa!
Enfilo cap a Abrera, Martorell i paro a fer l’entrepà i una Coke ben fresqueta encara, a l’area de descans –no de servei – de Vilafranca del penedès. Passejo breument l’Enzo, que fa un riu, i tirem cap a Vilafranca per agafar la Nacional, ja hem pagat prou peatge per avui! Nacional fins a Torredembarra, el consum del Toy de moment ajustadíssim! A Torredembarra entrem a l’autopista amb el truc del ticket d’excempció de peatge, fins a la sortida de Reus, 50 km de franc, fantàstic! Sortim direcció Reus i Alcañiz per la N-260. Força quilòmetres desprès som a 20 km d’Alcañiz, pels voltants de Valdealgorla.
Aquí he decidit agafar la ruta o track “lila” que és la que vam empalmar un xic més avall amb els bons amics Angel i Sonia durant les curtes vacances de Setmana Santa, quan anavem desde de Calanda a Pitarque. Be, el primer intent d’agafar el track fou desastrós, crec que no vaig fer ni un parell de quilòmetres quan baixant cap al fons d’una vall petitona, un bon pagès va decidir que el camí era terreny conreable i be…en sec igual hagués anat a mirar si el camí continuava a l’altra banda del camp, però enfangat com estava, faig mitja volta i amunt. Ja em va costar prou fer la volta sense quedar-me atrapat al fang!
Tirem uns pocs quilòmetres més cap avall,per la N-232, per tornar-ho a provar, el segon intent fou una mica millor, però ja pujant cap a la carretera per enllaçar un altre cami, em succeeix altre cop el mateix! El camí no hi és, està tot llaurat! Ja he perdut més de mitja hora inútilment, decideixo tirar pel dret, per asfalt, fins el següent poble on pugui entrar al camí bo, el que segueix el track.
Poc abans de Torrecilla de Alcañiz, Ja som a camí altre cop. Ara faig uns 200 metres, fins que trobo el cami tallat per una petita obra, en una zona de força activitat ramadera. No ho puc creure, quina mala sort! Be, cap problema, aquest cop tinc alternativa, faig una petita volta però apenes afecta la ruta. A menys de 2 quilòmetres, arribo a LA Codoñera, el camí acaba en una finca agricola, amb eines, tractors, naus…i al costat el cementiri del poble. Resulta que el camí emporlanat que va a al finca, des del poble, també és tallat per obres!!! Hi ha un bon home amb una formigonera petitona treballant-hi. Be, despres de passejar pel cementiri i saludar dos o tres cops un gos molt emprenyador, aconsegueixo arribar a la carretera, a 500 metres del poble. Creuo el poble i segueixo la ruta, ja en direcció Belmonte de San José. No trigo massa fins a enllaçar amb el track que vam fer amb L’Angel i la Sonia, efectivament just en el punt que recordava!
A Partir d’aquí cap més problema. A Estones Plou, a estones no, i començo a trobar camins que són una auntèntica pista de patinatge. Està tot molt canviat, moll i enfangat. Faig un tram més llarg del que pensaba coincidint amb el camí que vam fer, passo per el coll que vam pujar,per la bassa de fang, i pels prats conreats; i finalment deixo enrere el camí per on vam marxar aquell cop, poc abans d’una bauma inmensa. El meu camí actual és el de l’esquerra, enfila amunt i be, al cap de poc arribo a un suposat trencall, just creuar una riera en una zona obaga i molt boscosa. Si, veig el caminet que neix del trencall, però apenes es veu el terra, tot és vegetació, ens trobem davant el tipic cami amagat, estret i en estat d’abandó que sol acabar en 500 metres al mig de no res. De fet camins en millor estat han acabat aixi. Però tinc el track, que diu que es va per allí. Som-hi doncs! El camí va fent, quilòmetre rere quilòmetre, alguna bauma, algún rierol, i de fet cada cop es fa una miqueta més ample i ja no pateixo tant. Al final, se'm gira la sort de cara! nou trencall i ja torno a ser en una pista normal. Al cap de no res, un poble, Monroyo, on reposto, omplo el Jerrycan i la noia de la Benzinera em diu que ha estat tot el dia plovent –parece que al final se va a arreglar el dia- i tant al final…ja són les 8 passades! Ara entenc tot el fang que he arribat a trobar, les relliscades i alguns trams perillosos, encara amb el record de monegros no feia ni una setmana.
Torrecilla de Alcañiz - Monroyo: 38 km. 18:29 - 20:23
altitud maxima 891 m
altitud minima 445 m
Desprès de Monroyo, als 200 metres tornem a agafar camí, aquest és molt bonic, cams conreats, Oliveres, la posta de sol, Roselles…la vista dels ports amb Peñaroya als seus peus ens acompanya practicament sempre, doncs anem cap allí. Amb tanta cosa maca, tinc un descuit i em surto del track, però res, cosa de 50 metres. Continuem per la pista bona, sempre ja sense problemes, sort que tots els maldecaps han estat al principi!
Ja fent-se fosc arribo a Peñaroya, o Pena – Roja en català, no acabo d’entendre la traducció. Em costa una mica però trobo la pista que puja a les roques del Masmut i els ports. Sense pensar-m’ho dos cops, enfilo amunt doncs. Tinc al cap que dormiré allí, tot i que durant tot el dia havia tingut l’esperança d’arribar a Pontons i dormir a la Casa. Il.lús de mí…
Desprès de fotografiar les roques del Masmut amb la lluna plena, quan ja és fosc practicament del tot, i soc ben amunt, més de 1000 metres, trobo un petit caminet que puja a un prat, separat del camí, fora dels ulls curiosos. Allí soparem. El meu primer apat a la cuina del Toy!
Amb la panxa plena, ja ben tard, segueixo amunt fins el pla de les masies de Grasparet i Zapater, 1300 metres d'alçada. Ho havia estat veient al mapa i tenia molt bona pinta, un ja aprèn a llegir els mapes, en un pla sol haver arbres que fan ombra de la lluna, algun caminet que s’allunya de la pista principal, etc. Arribo dalt i investigo, però allo, es tot ple d’arbusts, els arbres són lluny i no puc pas trepitjar els arbusts, i menys en un parc natural! Al final trobo les restes d’un paller, separat d’una gran Masia, allí, a l’aixoplug del vent, arran de la paret Est del paller, m’instal.lo per dormir. Primera nit sol, al meu Toyo-hotel.
Monroyo - Ports (pla de Zapater): 28'5 km. 20:29 - 22:07 (Sopar) 23:42 - 23:55.
altitud maxima 1300 m
altitud minima 658 m
El matí és sorprenent, 8 AM, obro la porta, l’Enzo baixa i es queda palplantat, no més lluny de 20 metres hi ha un ramat de cabres salvatges pasturant tranquilament. Desprès de l’anécdota, moc el cotxe fins el pati de la Masia i allí esmorzem, desprès donem un tomb ben llarg pel pla, veient que realment som en una plana rodejada de precipicis per tots dos costats, es la Serra de Peñaroya. de un’hi dó! El paisatge es molt especial, decideixo anar a buscar el toy, colocar-lo estratègicament i fer tot de fotos.
Un cop ho tinc tot recollit, continuem amb la ruta, direcció Caro, i amb l’objectiu d’arribar a Andorra per camins, o com a mínim a Pontons. Altre cop, Il.lús de mi…com a minim fan falta 2 dies per assolir aquesta fita! A partir d'aquí es tracta d'anar seguint la pista, està clar que no és la pista principal dels Ports, la que m'havien dit que es pot fer facilment, a troços encimentada, i inclús amb un turisme. Però més endavant si que s'acaba aquest camí i vaig a parar a una pista ampla, d'uns 6 metres, i en molt bon estat, la qual agafo fins un trencall, amb indicacions per anar a Fredes, Besseit o el Caro. Trio la última opcio, equivocant-me, doncs desprès veuria que per anar a enllaçar la Central Cat que estic fent a Trams, es molt millor des de Besseit! Però be, el track "lila" continuava fins al Caro, i allí que vaig anar. Sincerament, aquest tram son molts quilòmetres, al final es fa una mica pesat, sort que el paisatge, boscos, etc. acompanyen! son mes de 35 quilòmetres des que esmorço fins arribar a les primeres casetes que trobes prop del Caro.
Decideixo pujar al Caro, cosa totalment estúpida doncs es un esforç pel Toy, està tant nuvol que no veig res de de Dalt i a sobre perdo una hora de temps. Però be, un aleshores encara no està pensant en que ha d'estar a tal Hora al camping d'Andorra.
Pla de Zapater - Caro : 41 km. 09:54 - 12:11.
altitud maxima 1394 m
altitud minima 860 m
A partir d'aquí, baixada per Asfalt fins a prop de Tortosa, per intentar anar fent per cami fins a Siurana, doncs tinc una serie de Waypoints marcats. Be, a partir d'Aquí tot surt malament, i l'objectiu ben aviat, en questió de minuts, esdevé una utopia. Camins asfaltats, alguns Tallats, obres...Passa la una, les dues...no trigo massa en afartar-me'n i a més he parlat amb la Gemma i ja hem quedat que passavem el cap de setmana a Andorra, així que tinc una llarga Travessa que mes val que faci per Asfalt i ben depressa. Tot i així, com a bon capricorni, no deixaré de fer el meu objectiu, passar per Siurana. I a més, arribo a Cornudella per Camins i de Siurana a Prades també. Tot un éxit, petitó, pero maco! abans, ha estat tot una mica desastrós, 2 o 3 camins intentats i que no he pogut fer, o bé per un riu molt crescut, o be per no trobar cap camí practicable. una altra gran part era asfaltada, i a sobre, totes les carreteres d'allí son marejants, quilòmetres i més quilòmetres de corbes. Poc abans de Cornudella paro al costat d'un prat sembrat i obro el capó, fa molt calor i el cotxe va calent! no triga en passar algú pel camí i em pregunta si està tot OK. Agraït li di que si, però tanco de seguida el capó per evitar més preguntes, el cotxe es veu des del camí, a 20 metres, però a mi no, estic amagat entre el cotxe i un talús. em foto un bon dinar!
Acabada la visita a Siurana, el camí a Prades em depara dues sorpreses: la primera es un arbre caigut, que per sort puc sortejar fent un petit fora pista entre arbres, sembla que no soc l'unic que ho ha fet doncs es veu la vegetació trepitjada. la segona sorpresa es arribant a Prades una boira molt espesa, acompanyada als pocs minuts d'un Aiguat impressionant! dins del mullader entro a l'asfalt, el qual ja no deixaré. Parlo amb la Gemma i quedem entre 20:00 i 21:00 a Andorra, jo he de passar per Montblanc, Ponts, Oliana, La Seu i Andorra. justament tinc per casa un track que fa aquest trajecte, o similar, vaja, tot per camins, però no el porto al cotxe. i és una sort perquè hagués arribat a les 21:00 però del dia seguent! Definitivament fou un error marxar el dijous de vacances i no el mateix dimecres!
A les 21:00 arribo al burguer king d'Andorra, punt de reunio i dinar habitual les ultimes vegades! a partir d'aqui va començar un cap de setmana per Andorra passat per Aigua amb el Toy, i ple de sorpreses!

FOTOGRAFIES

Track de La Codoñera al Caro