miércoles, 28 de enero de 2009

Si fos per mi, la muntanya més bonica de totes és...

...el Nanga Parbat:



Del Nanga Parbat m'atrau l'enorme mole que és, allá sola, sense cap serralada al seu costat, sense una planicie de 4000 metres dessota seu. són vora set quilòmetres de paret vertical en la seva cara sud. L amés alta del món. I la famosa fotografia de tota la muntanya nevada, i la vall d'un verd intens, la trobo molt gratificant!

Però hi ha d'altres muntanyes o pics que han estat catalogats al llarg del passat segle com les més boniques de tot el planeta. Veiem-les!



Molta gent considera l'AmaDablam com la muntanya més bonica, jo aquí em reservo l'opinió.



I d'altra gent considera que les cosines-germanes del Cerro torre, les torres del Paine, són d'una extraordinaria bellesa...(fotografia de Nuria Millet)



Per quasi acabar, us exposo una muntanya que poder si que es realment bonica. Té una simetria i una bellesa captivadores...l'Alpamayo, a Perú. De fet fou declarada per l'Unesco la muntanya mes bonica del món.



I si pregunteu a un Alemany/suís/Francès/Italià, gairebé segur que us respondrà amb una de les muntanyes mítiques d'Europa i dels Alps. El Cervino o Matterhorn.







Però a mi, de fet, el que més m'atrau és...per ubicació, per l'extremissima dificultat d'ascendir-lo durant Tot l'Any...i per l'història que té al darrere... el Cerro Torre. Tot aixó és el que me'l fa veure com un pic d'una bellesa extraordinària.



Des de l'altra banda, vessant Oest:



i vista del "bolet" final...



Difruteu-ne doncs de totes elles, i espero que comenteu quina us agrada més. No us enfadeu, ja sé que no hi ha el Pedra ni la Montse, però crec que tots estem enamorats d'aquestes dues!
Em faria moltissima ilusió saber que la vostra muntanya és una altra, qualsevol, però que us té el cor Robat.

2 comentarios:

Juanete dijo...

Ep Llorenç,... es fa molt difícil, per mi, reduïr una muntanya a un estigma purament estètic pero ja que ho demanes crec que començaré per el Pedraforca per la comunió que hi tinc desde fa anys, Montserrat per la seva magia, il Cervino per la seva piràmide quasi perfecta i el Vallivierna perque va ser el meu primer tres mil.

Montserrat dijo...

Jo trobo maques moltes muntanyes que tinc al voltant i moltes que veig en reportatges i documentals però hi ha una muntanya sota de la qual he passat uns quants dies i em va deixar rastre. Podríem dir que si que em va robar el cor. Es tracta de "El Cóndor", als Andes, a la regió del Condoriri, a la Cordillera Real, a Bolivia. Té la forma d'un cóndor amb les ales desplegades com si estés a punt d'aixecar el vol.

dunesdesorra