La meva particular Transpirinenca: Del Pedraforca a Molló recordant la meva infancia (tarda)

Continuació de:

Dia 1: Primers Passos
Dia 2: De San Joan de l'Erm al Pedraforca
Dia 3: Del Pedraforca a molló (matí)

A partir d'aqui era un tram que coneixia de sobra de quan veniem de petitons tot l'Estiu a Lles de Cerdanya, amb els Avis i els pares. Tenia moltes ganes de recordar els paisatges de la zona, i perquè no, tornar a pujar la Tossa Plana, veure l'Estany de l'Orri, i visitar els poblets d'Aransa I Musser. L'ultim cop que hi havia vingut era en la primer ruta pirinenca amb el Toyota, feia uns dos anys, i en el sentit invers, desde la Rabassa fins Cap de Rec.

M'endinsava doncs, en direcció el refugi de les Pollineres i l'accés als llacs de la Pera. Però abans una parada i l'excursió del dia: Estany de l'Orri i intent de Tossa plana. I fou un intent perquè la boira era tant espesa que ja em vaig passar de llarg l'estany - deu n-'hi dó, mira que es petit, però no tant! - i vaig passar-me dues hores buscant-lo. Calculo que vaig arribar ben bé a la cota 2500 pujant i pujant! i em vaig enmerdar de mala manera en els pedregals que hi ha per la zona, entre roc enorme i roc enorme, només creix aquesta mena d'arbust que no et deixa caminar-hi, i has d'anar saltant com una cabreta. a sobre, restes de neu no em deixaven veure i el terra era allà sota, o 50 cm sota la neu! Vegeu algunes fotos:











Al final, vaig trobar el llac!! venint desde l'atra banda jeje.




Mort de gana vaig tirar una mica més fins al Refugi de Prat Miró, on hi ha el trencall per anar cap a La Rabassa i Andorra, o baixar cap a les pistes d'esqui de fons d'Aransa i Músser. allí vaig intentar dinar una mica, tot i que ja feia estona que plovia una mica. El lloc es molt bonic i acompanya, però no en vaig poder disfrutar tot el que volia degut a la ditxosa pluja. Des d'allí es veia la Tossa Plana:




Be, un cop dinats, de turisme cap a la vall del Segre altre cop, per les precioses pistes d'asquesta zona, fins creuar aquests bonics i tranquils pobles, que tants cops havia visitat d'excursió amb els Avis, o ja mes crescudet, amb la Btt.




I ja més tranquilament, encara sota la pluja, vaig començar el tram per "lo negre" del dia, des de Martinet fins a Ribes de Fresser, per la Collada de Toses. Be, de fet em vaig escapar per una pista que neix a Queixans, i es dirigeix cap a les Carenes que separen espanya de França (catalunya Nord) i que arriben fins la zona del Puigmal. Algun dia m'agradaria fer tots aquests camins, i allí o no s'arriba en cotxe, fer una bona excursió a peu, si pot ser fins el mateix Puigmal!

De tot aquest tram no tinc cap foto, les seguents ja són de l'empedrat camí que va de Ribes de Fresser fins a Tregurà i Camprodon:






En aquesta foto, veiem justament el lloc on ens varem quedar encallats a finals del mes d'Abril, en un dia molt fred, amb neu recent, i gel a sota d'aquesta. Ara, tot i la pluja, el camí estava en inmillorables condicions. La caseta es un paller o refugi pel bestiar, és ple de fems i palla.



I aquestes son dues boniques fotografies del que es pot veure a mes de dos mil metres, passat el coll de Meianell i ja de baixada cap a Tregurà:





Aquest vedellet em va voler fer la guitza, aqui el veieu a sobre la gespa, però després del revolt, me'l vaig trobar de morros al mig del camí, m'hi vaig anar acostant a poc a poc, procediment habitual i que sol funcionar, però en aquesta ocasió el paio es va entossudir, o be tenia les peulles clavades a terra!!!

passats tres o cuatre minuts, quan ja baixava del cotxe a fer-li una empenteta, va vindre la seva mami i se la va endur. No em vull imaginar que els passa pel cap a aquestes bestioles jejeje.




Ja a Tegurà, em trobo aquest "patrolo" preparat tipus rescat, molt bonic! amb matricula alemanya...





...i a tregurà de Baix, un bonic gos pastor fent valer la seva autoritat sobre les vaques, de tornada cap a casa després de tota una dura jornada pasturant per aquesta bonica zona!



Un cop a la carretera de Camprodon, em vaig dirigir en direcció contraria, cap a Setcases, per fer la pista que va cap a Espinavell, tant o més bonica que el coll de Meianell, però em vaig trobar una desagradable sorpresa, la pista estava tallada!!




Així que vaig anar cap a Camprodon per asfalt, amb una gran tristor al damunt...i encara tinc pendent aquella pista! Vejam si aquest estiu la podem fer!



Aquest ultim tram del dia fou una mica pesat, resulta que de Camprodon a Molló, que es on volia arribar, la carretera també estava en Obres, així que et desviaven per camins i urbanitzacions. Va ser una mica divertit perque estava tot enfangat, pero els cotxes davant meu anaven molt a poc a poc i es començava a fer fosc. A sobre recordo que havia de repostar, i a Molló no vaig trobar cap benzinera. Una captura del moment "mecagonetodoporquenohaygasolinerasaqui!"





Aixó em va dur a una de les situacions més llorensianes possible. en cinc minuts de temps em vaig fer un lio al cap històric, torno a Camprodon? tiro coll amunt en direcció frança vejam si hi ha benzinera? no faig res i ho deixo per demà? Però demà es divendres, i per la tarda he de ser a Llançà, per trobar-me amb la Gemma! no puc perdre temps! I aixi deu minuts, fins que veient que faltava poc per les deu, vaig anar cagant osties cap a Camprodon a omplir el dipòsit i deixar-ho tot enllestit pel dia seguent.

Una altra captura del viatge de tornada: port avall, cap a Camprodon, però abans d'arribar a Molló. Es a dir, el més lluny que vaig arribar a anar buscant la Benzinera:





Be, vaig arribar a les 21:55 a la benzinera i el paio ja marxava, li vaig dir amb la mirada que anava sec i que si no em deixava repostar posaria un full de reclamacions doncs encara no eren les deu. Suposo que va captar mentalment el meu missatge, doncs sense obrir boca em va obrir el sortidor i vaig poguer omplir, dins l'horari legal!

Ja més tranquil, vaig sopar en un caminot a l'entrada del camp de Tenis, o golf, no ho recordo, de Camprodon, osea, i poc després vaig tornar a repetir la carretera en obres per tercera vegada fins arribar a un revolt del Coll d'Ares, punt fronterer que havia de creuar l'endemà per seguir la ruta cap al Cap de Creus. En aquest revolt hi havia un bonic prat, una casa abandonada i uns arbres baixos molt bonics, que em van convencer per plantar el campament en el lloc més lúgubre i humit que ho he fet mail. i a deu escasos metres de la Carretera. Aixó si, no van passar mes cotxes en l'estona que vaig estar despert!

_______________________________________

AQUI TENIU EL TRACK DEL TERCER DIA