Primera Calçotada Terraendins & 4Runnerforo 25 de Gener 2009

Finalitzada la ruta de Mollet, mentre ens despediem, van sorgir dues propostes de ruta, una Vic - Manresa - Berga, i una calçotada. D'aquesta ultima, es tractava de fer un rutòmetre de paper, que va de Solsona a Montblanc, però es mooolt llarg i segurament té errors, així que ho vam deixar estar. I un servidor es va aprofitar dels tracks que ja tinc grabats d'anar a Pontons diversos cops per camins, i vaig crear una ruteta mes curta, d'uns 50 km.
En Juanete va trobar referencies molt bones d'un restaurant, Cal Ganxo, i vam trucar-hi per reservar.
Ni ens n'haviem donat compte i ja ho teniem tot organitzat! Ruteta des d'Igualada a Masmolets, Calçotada i...com que teniem hora a les 13:00 i a les tres de la tarda ja ens feien fora pel segon torn - coses de les calçotades, que fan dos torns...- doncs vaig muntar una sorpreseta pel final...que va superar les meves espectatives!

Arribà el dia, i vam ser finalment, diria, la quantitat de cotxes ideal, cinc. Però enlloc d'anar un per cotxe, com fem altres cops, érem entre 3 i 4 per cotxe, així que comptant criatures i no tant criatures (a vegades ho semblen) érem 17 persones humanes!
En Raul i la Sonia de Vic, en David i la Marta, com sempre, d'Artés, acompanyats del seu germà i la xicota, i el crio! en Juanete amb l'Eva i en Pablo, de Gavà Mar, i en Xevi, dona i filla (glups) de Girona. Ah! i a mi m'acompanyaven l'Edu, vingut de Soria i que passava el cap de setmana a Barcelona, la Gemma i la Montse, que quan va sentir a parlar de Calçotada no va saber dir que no!

Doncs les nou en punt i sortim des de Santa Margarida de Montbui, per intentar arribar sense trepitjar apenes asfalt, al restaurant. Teniem 4 hores per endavant i una ruta variada però fàcil.

Però ai las! divendres de matinada vam tindre el pitjor temporal de Vent a tot el pais que es recorda en mooooolts anys! Vents de 130 a 150 quilòmetres hora van tirar molts i molts arbres de tot el pais. I per desgràcia víctimes mortals.

No dúiem recorreguts ni cinc cents metres quan...





Vam decidir donar la volta perque darrere d'aquest arbre n'hi havia ben bé una vintena. Com que en aquell tram la carretera corre paral.lela al camí, vam fer un petit tomb per l'asfalt i vam reemprendre una mica més endavant, després d'un intent fallit. -Més arbres!-

Al cap de poc, just abans d'un corriol, un altre arbre! Però aques el vam poder salvar passant pel Marge Aquí en Xevi ja demostrava les seves ganes de fer de criatura gran!









Desprès no vam tindre cap més entrebanc fins la Llacuna, allí vam creuar la Carretera, per seguir el camí que enfila a la Plana d'Ancosa. però abans d'arribar a dalt, ja hi som altre cop! No passa res, en Raul porta una destral, i només cal tallar una branca per seguir l'aventura.





Poc després, ens va tocar treballar una mica més. en Xevi seguia buscant camins impossibles! Aquest cop no! no hi ha opció! Una eslingada per part meva per treure el primer arbre, i la força de cuatre homes per treure el segon, i via lliure de nou.






Poc després una segona marrada per esquivar un altre arbre, just abans del Convent d'Ancosa, i toca correr una mica, portem uns tres quarts d'hora de retràs...és un tram que he fet tants cops que li he agafat molta mania, tot són rocs! Potser algú del grup no ho disfruta, doncs el lloc és verdaderament bonic i peculiar. Mira que m'agrada anar a caminar pel GR quan sóm a pontons! Perdoneu, ja arribabem a les cases del Coll de la Rimbalda. Allí vam trobar una situació un tant desconcertant. Vejeu vosaltres mateixos!






Hi havia dos arbres força grans al mig del camí, i un parell d'homes, les dones i un futimé de gossos. Eren veins que estaven netejant el camí amb una motoserra per poder accedir a les cases, no disposen de 4x4 i no poden passar fora pista. Tal com es veu a les fotos, curiosament només hi ha arbres per on passa el camí...

Finalment, despres de no tindre clar per on passar, els vam ajudar i en poc minuts ho vam tindre tot net i vam poder passar amb els toys.

Al cap de poc ja erem a Sant Jaume de Montagut, no sense esquivar algún altre arbre i remullar una mica els cotxes!




Paradeta per esmorçar alguns, degustar els "Lacitos" de Soria portats per l'Edu i que es mereixen una Entrada del blog sencera; i també fer-la petar una estona, en un lloc molt bonic i amb bones vistes.

A partir d'aqui ja baixem per un camí una mica més abandonat que els altres, cap al Pont d'Armentera, ja a la plana de Valls, per encarar l'ultim tram entre Vinyes fins al restaurant.



Doncs dit i fet!

Increiblement varem arribar a l'hora, 12:45! un éxit tenint en compte altres rutes amb retards de fins a una hora i mitja, jejeje


I be, una petita mostra del que s'en diu una bona calçotada!




Despres de disfrutar dels Calçots, Carxofes, Carn, la crema catalana i els cafetons, una cigarreta i els proposo de fer la sorpresa. Es tracta d'un geocaching un tant peculiar. Molta gent ni sap el que és un geocaching, i, enlloc d'explicar-ho, ens posem en marxa directament! En David es fa amb el meu Garmin i li carreguem les coordenades de la pista, que ens durà al caché final.

Retrocedim per on haviem vingut, a la urbanització on ens diriga el text de la plana web www.geocaching.org. Però abans un error meu de navegació ens mena a fer un canvi de sentit just en l'aparcament d'un restaurant on veiem...si, el grup de tot terrenys que feien la "paralela", una calçotada organitzada per en Toti Parem i un petit comité anem a Saludar en Toti i companyia. Crec que es va endur una grata sorpresa, almenys tinc grabada la seva cara i n'era una mostra convincent!

En dirigim doncs a buscar les primeres coordenades i...voilà! a tots se'ns desperta el record que tenim de la infància d'un mite iconogràfic, Mazinguer Z!





Un cop descoberta la incognita que ens faltava, vam introduir les noves coordenades al GPS i ja vam anar a buscar el Caché final. No va costar pas gens, era un lloc sense vegetació, a tocar d'un cami enquitranat i molt previsible!




La sorpresa va agradar molt i encara cuegen els comentaris al Forum! Després d'aixó, ja eren les 5 passades i vam allargar una mica més la despedida, per anar tirant cap a casa. Alguns tenien una llarga tornada fins a casa.

Com no, mentre tornavem, uns quants per la mateixa carretera, per les emisores anavem planificant una possible propera sortida!

vejam que en surt d'aquesta conversa!

Gràcies de nou a tots, com sempre els habituals, per les fantàstiques fotos, vídeo, l'ajuda, i agrair les vostre paraules, també d'agraiment!

Fou fantàstic també tindre alguna cara nova, en Raul i la Sonia, de Vic!

ah! la plana web del restaurant, recomanable 100% però ull, s'ho fan pagar!

CAL GANXO

i en breu penjaré el track, d'aquesta i l'anterior ruta!

Fins ben aviat!

______________________