Jo encara no havia sortit. He de disculparme en public davant aquests grans amics que van esperar-me fins 2/4 de dues a que jo arribés, doncs a les 7 plegava i vaig tindre un seguit de problemes per trobar dues coses que necessitava i poder marxar. Campament a Peñalba força bo tenint en compte les circumstàncies, un cop més gràcies, us ho vau currar! em vau deixar el millor lloc pel meu cotxe!
Ruta Dia 1, pistejant per Monegres, Buscant el Toro i creuant l'Ebre per art de màgia
Mati, esmorzar i sense pensar-hi gaire, ruta cap als Monegres! què hem de dir? impressionant, pistes llarguissimes, visibilitat excelent, força vent, que més que molestar, el que aconseguia era treure'ns de sobre la pols, Fantastic!
Vam veure el monestir de Sigena, passar per Sena, Castejón de Monegros, veure la ermita de Santa Ana i finalment cap a Pina de Ebro, doncs poc abans ens havia trucat la Gemma que venia cap a nosaltres amb la megana! Ruta de poc mes de 100km en poc mes de 2 hores, increible els monegres! Vam deixar el megane a Pina, després d'unes Tapes a la Mesón i vam seguir de ruta, les dues noies amb el Toy TD i l'Angel i jo amb el meu, conduit per ell! vam anar a fer benzina i vam trobar una noia força simpatica, vam riure força! Resulta que mentro jo li dèia a l'Angel que comentès que ell pagava el Gasoil de les noies, referint-se a les "nostres" noies, entrava una altra noia tota xulesca, i es va quedar pasmada pensant-se que li pagavem a elles el gasoil! la cara fou espectacular!
Desprès ens vam entossudir a pujar al Toro d'Osborne d'Alfajarín i vam aconseguir-ho, però a peu!
Be, desprès vam decidir, sempre improvisant, anar a Belchite a veure el poble antic en ruines, i la sort ens va regalar un pont en construcció per travessar l'Ebre (que collons fotia l'Ebre alla al mitg? ) i amb una processó molt maca a Belchite. Vam sopar uns entrepans i vam decidir anar a fer nit a la Llacuna de Gallocanta, ja per carretera i de nit.
Dia 2: Intent de ruta de Gallocanta a Molina de Ebro.
Aquest dia tot va sortir una mica del revès, de fet en tinc un record no gaire bonic, comparat amb el dia anterior i el dia seguent!
Al matí plovia, poques ganes hi havia de sortir del cotxe! vam fer més el ronso, per acabar aixecant-nos a les 9, de seguida recollir i buscar un lloc per esmorzar, per sort hi havia ben a prop l'Ermita de la Virgen del Buen Acuerdo, amb un cobert i taules per esmorzar! i quin esmorzar, butifarres, torrades, café, etc...fantàstic! Poder fou el millor del dia! despres teniem un roadbook descarregat d'internet per fer ruta fins a Molina de Aragón, però no tenia mapes de le meitat del trajecte, i nomes començar ja sabiem que anavem fora del roadbook, doncs aquest no estava gaire ben explicat! vam recuperar-lo a Calamocha, per tornar a perdre'l al cap de no mes de 5 km. Portavem 36 km de 140 de Roadbook, i passaven les hores, allo era una mica caótic! Al final decideixo enviar a prendre per cul el roadbook i tirar pel dret, segons el meu fantàstic sentit de l'orientació! (aixo es una broma) despres de gossos suicides,
gairebé encallarme en un camp de pagés, fer la volta només 1 cop i fer moltes pistes divertides sobre el fang, el meu diposit començava a fer curt i el rellotge marcava les 2. Decidim agafar Carretera, jo ja no tinc cartografia i no tinc ni idea d'on és Molina de Aragon. Comença a nevar, ens tornem bojos i fem una incursió rápida a la neu, un parell de km, cuatre culejades i tornem cap avall! Reposto Benzina i arribem a Molina, per sort deixa de ploure, podem dinar unes tapes excelents, veure la muralla, fer una mica l'animal amb el cotxe i amb la camara de fotos, jeje, us remeto a veure les sequències de l'Angel itentant fer una foto de grup des d'un turó!
Arriba un mal moment, la Gemma decideix que es força lluny i que ha de marxar, l'endemà agafa un vol per les seves vacances! Ens separem, jo cap a Pina de Ebro, i els nostres bons amics a trepitjar neu, i fer alguns camins.
Ens retrobem a Andorra, 6 hores mes tard, jo he aprofitat per omplir dipòsit i Jerry, estirar les cames, fer café de despedida amb la Gemma i repassar una mica el Toyota. Els nostres companys de travessa no han tingut massa sort, una punxada i diversos problemes amb la reparació, tot i que per contra han gaudit de la neu i han trobat la seva caseta del camp!
El temps a Andorra és Horrorós, fred, molt de vent i per postre no hi ha cap processó! Ens refugiem en una pizzeria on passem molt bon rato petant la xerrada i prenent clares mentre degustem unes curioses pizzes!
Desprès mirem el gps, apropet hi ha un bosc on sembla que podrem dormir a l'ombra d'arbres. LA sort ens torna a acompanyar, per 2º cop en un mal dia, tampoc ens podem queixar! Trobem un Pi inmens, mes de 10 metres d'ample de copa, alli sota plantem els dos toy i a fer nones!
Dia 3: D'andorra a Pitarque per camins, gairebé ho aconseguim!
El dia abans mentre esperava els meus companys, vaig descobrir que tenia 3 rutes força llargues pels entorns de Calanda, Alcañiz, etc.
Els dic doncs: us sembla anar fent alguna d'aquestes rutes? i que m'han de dir? si són un encant, mai es queixen, em diuen que si a tot! us estimo nanus! la ruta mes propera comença a Calanda, per tant cal improsisar uns 35 km. Va sortir rodó, vam veure preciosos paisatges, molt fotogénics,
granges de bestiar, pobles molt macos, (Foz de Calanda) vam ribejar un pantà, vam fer d'arqueòlegs, vam conduir un camió, etc...Tinc un gran record d'aquells moments, era feliç, disfrutant de l'amistat, rient, i passant-ho be, i el gps es portava be amb mi! no recordo cap error de navegació, i tot improvisant!
A calanda empalmem amb la "ruta vermella", que ens va enfilar força amunt, fins unes boniques vistes a uns 900 m d'alçada:
veiem el pantà de Calanda i teniem molt bon dia, excepte l'aire, és clar! Un tram ens va seguir un Terrano amb 7 ocupants, però quan vam començar a enfilar amunt, desprès de deixar la pista principal, es van rajar! De baixada trobem un monestir abandonat i hi passem un bon rato xafardejant. Ja se sap, no es pot posar un lletrero que digui porhibido entrar!
Continuem, Ruta fins que veig que anem en direcció oposada a Pitarque. Be, cap problema, vejam les altres rutes...de conya! la ruta Lila baixa en picat cap avall just al poble que tenim davant, farem correspondència, de la línia vermella a la Lila! aixó s'afemina una mica!
Seguim planejant, però no massa estona, de cop pujem un coll molt alt i alli dalt aprofitem per dinar, el primer picnic, ja era hora! La Sónia es una excelent cuinera, ens prepara un sofregit genial, i ho adobem amb 4 acompanyaments! l'Angel segueix intentant ensinistrar l'Enzo, i aprofita també per trobar restes de dinosaure, o aixó diu ell!
Desprès de dinar, continuem Avall i ens endinsem en uns paratges mes salvatges, poques o cap masia, poca gent, es va fent tard...l'entorn a canviat molt, però es molt maco, fem alguna pista gairebé abandonada. Som molt a prop del sud de Catalunya, comarca del matarranya...mmmmm...algun dia ho empalmaré amb la Transcatalunya!
De seguida arrivem a Aguaviva despres de fer l'animal una estona al riu Bergantes. Després anem a buscar el Guadalope i el travessem, a partir d'aqui haurem de fer una mica d'asfalt fins Castellote, impressionant poble, on rapidament agafem fama entre els veins:
a partir d'aqui poca pista i mes asfalt per arribar a Cuevas de Cañart, alli altre cop pista, ja de nit, on estreno amb un éxit fabulós els fars nous, doncs d'un se'm cau la parabola! 5 minuts, cargol mes gran i seguim, ja en poca estona arribem a Pitarque! sensacional poble, es respira una pau i tranquilitat envejoses, el problema es per variar, el fred i humitat! no trobem cap mes lloc per sopar i dormir que una esplanada just on comença el caminet per anar al naixement del riu.
Fem un bon sopar mentre mirem les fotos de tots aquests dies, un fart de riure, un cop mes, sou una gent molt maca, amics! desprès d'un dia sencer al cotxe encara teniu ganes de gresca! jo es que quan soc de vacances no em canso mai jeje.
Fi del Tercer dia i per mi el millor, faig un tomb pel poble amb l'enzo deslligat, es un plaer per una persona de ciutat! la lluna és plena i el cel preciós, al fons els escarpats penyasegats del riu Pitarque.
Quart dia, cal tornar a casa! però no sense fer l'excursió al naixement del riu Pitarque, va estar força be, divertit, maco, aigua cristalina! llàstima que el volum d'aigua és baix, però ho difrutem igualment. Vejeu entrada anterior al Blog!
Poc més, ja toca agafar carretera, veiem els Organos de Montoro i gairebé sense parar seguim fins Mequinença. Alli pujem la meseta, fem una ultima pista rapidissima, i baixem fins Fraga. No trobem cap lloc adient per dinar, i hi ha ganes de tornar a casa! així que agafem l'autovia i a Igualada ens despedim, una forta abraçada i...jo estic molt trist, ha estat una aventura de les que mes ganes tenia de fer, ho he compartit amb unes persones molt especials, i bé, no puc sinó pensar en la propera, i amb vosaltres, no pot ser de cap altra manera!
Moltíssimes Gràcies per la vostra companyia, pel vostre somriure, i per les vostres ganes de voler fer coses! i sobretot, per ser com sou!
A tu Enzo no et dic res que tens el Blog ple de piropos envers teu!
Ets el millor copilot que puc tindre!
Aqui teniu les fotografies dels 4 dies, espero us agradin
FOTOGRAFIES
1 comentario:
Gracies Llorenç, ja saps que pots contar amb nosaltres per la propera, estigues segur que no pararem de riure jeje.
Publicar un comentario