Mail del Jordi Iglesias:
Llorenç, m'agafo una setmana de vacances al juliol i ens anem uns dies al pirineu?
Resposta:
I tant! a finals de Juliol és quan millor em va.
A partir d'aquí, mirar opcions; repetir Ordesa o anar a alguna nova banda...mirant mirant mapes, em decanto per la zona del parc natural de Posets - Maladeta.
Tenim el Perdiguero, el Maldit, el Posets...però el posets el vol fer el Juanete i li va millor al setembre! doncs cap problema!!!
Finalment decidim anar a fer diversos cims d'un circ no tant conegut i molt solitari:
La cresta que va dels Culfredas a la punta del Sable, passant per el Puerto de la Pez, i incloent el Pico de la Pez, el Bachimala i d'altres tresmils. Com que técnicament no som capaços de fer tota la cresta, decidim instalarnos dues nits acampats a la vora del Refugi de Tabernés, a una cota d'uns 1700 metres, on es pot accedir amb cotxe, i aixi poder fer tres cims, un cada dia, sense jugar-nos el "tipus" en les difícils crestes.
Molta documentació a través d'internet, consulta de mapes, rutes, resenyes...finalment decidim començar el primer dia pels Culfredas, després de les 4 hores de cotxe corresponents fins a San Juan de Plan i els 10 km de pista fins al refu. Els Culfredas son tres cims encadenats de més de 3000 metres, es una excursió relativament fàcil, s'ha de grimpar una mica però molt poc, les crestes no són massa aérees i l'aproximació fins al coll de la madera és suau i realment molt bonica.
El segon dia fariem el Bachimala, tot i vam decidir acostar-nos a veure la grimpada de la punta del Sable i la cresta que els uneix tots dos. Segons algú, era fàcil, i segons d'altres, no tant fàcil i feien falta cordes i casc. Ni en duiem ni sabem com usar-les aixi que ja veurem...Finalment l'ultim dia, l'aproximació al puerto de la Pez i l'ascensió al Pico de la Pez, un altre tresmil suposadament fàcil.
El dilluns 26 de Juliol sortim a les 7 de Santpedor i rapidament ens dirigim cap a Huesca, Ainsa, i al valle de Chistau. Passat San Juan de Plan, poc abans de Gistaín, en un tancat revolt d'esquerres, surt a mà dreta una pista que segueix el GR 19, en direcció al camping El Forcallo. Poc després del camping, un altre trencall. Tot recte anem cap al refugi lliure de Tabernés, si continuéssim amunt i a la dreta, aniriem al refugi guardat de Biadós. El camí, a partir d'aquí, empitjora bastant, tot i que amb compte es pot arribar a dalt amb turisme. Som pràcticament a migdia, i el calor apreta una mica. Preparem ràpidament la motxilla, revisem la resenya,
...engego el GPS i enfilem cap al Bado de Bachimala, tot seguint per l'esquerra el riu Zinqueta de la Pez. El sender s'agafa dirigint-se al riu des del refugi, en arribar a un pont amb una porta, el creuem i seguim el corriol principal, al cap de pocs metres sobretot seguir les senyals i les fites i tombar a l'esquerra en una forta pujada. Si seguim recte el corriol es perd (i nosaltres també ho vam fer jeje). De seguida enllaçem amb el PR que ve des del pont de Tabernés, per on puja la gent que dorm o aparca al Camping. A partir d'aquí ja seguim un corriol molt ben marcat.
Mitja hora després, i cent metres abans del bado de Bachimala, arribem a una senyal que ens indica el puerto de la Madera, a l'esquerra. Recte aniriem al Puerto de la Pez. Avui toca anar a l'esquerra. El camí s'endinsa al Bosc i a partir d'aqui anem pujant, prou suaument per poder anar xerrant i gaudint del paisatge, sense esbufegar gaire! Pujem des d'uns 1800m fins als 2524 del puerto de Caurerè. El puerto de la Madera el deixem una mica a l'esquerra sense voler. a partir dels 2100, el bosc desapareix donant pas a espais oberts d'herba, on podem gaudir d'unes estupendes vistes.
El Sol ens escalfa però ja ens va be, comença a refrescar! PAssem una clapa de neu inclinada,
...no sense assegurar les passes sobre la dura neu, i fem una paradeta dalt del coll. Allí ens trobem dos nois, resulta que son de Tarragona i estàn baixant dels Culfreda, així que ens comenten una mica la ruta i ens diuen que no han pogut veure gran cosa des de dalt, per culpa de la boira. Doncs vaja...
Ens abriguem una mica, i seguim amunt cap al primer pic, el Cauarère o punta cabalera.
Un simple "pic de pas" i es un 2900! tant alt com el Puigmal! Ja portem 1200m de desnivell. Ara davallem una mica. A l'esquerra queda França, tot emboiradissim, i no es veu res. però a la dreta tenim tot el massís del Bachimala, i més enrere el Posets i fins i tot es veu l'Aneto perfectament. Si ens girem, veiem les tres Sorores, i tot i que ens costa d'identificar, també veiem el Vignemale...cim que tenim moltes ganes de fer. Baixem a 2852 metres, tot reseguint la cresta dels Culfredas, i ja comencem l'ascensió al pic nord-oest, 3031m. mitja hora més i som al tercer, el Nord Est, 3032m, tot passant pel central, de 3027m.
Fem fotos, ens hi estem una estona identificant els cims del voltant, i anem tornant. Es tard i tot i que el temps pinta be, volem arribar a una hora raonable per descansar, l'endemà ens espera un dia força dur.
No hay comentarios:
Publicar un comentario