La ruta:
La Resenya (clic)
Be, doncs a les 8:35 tres de nosaltres comencem baixant cap al Refugi del Rebost, des del parking.
El Brétol del Luis va començar 20 minuts abans des de...GREIXER! 600m més avall i 4 km mes lluny...Está molt fort aquest noi...
Des del Rebost son prop de tres quarts d'hora de baixada per una pista sense gaire desnivell, fins a trobar el riu de Gréixer i atravessar-lo pel pont.
De Seguida deixem la pista per enfilar un corriol. Som a la cota més baixa, 1400m. EL corriol planeja una estona fins unes ruines, i a partir d'aqui, prop d'una hora en constant pujada fins el Coll de jou, a 2000m. Algunes fotos de l'Ascensió:
Des del Coll de Jou, sense parar, doncs haviem fet un descanset una estona abans, ens desviem de la "resenya" per abastar, nosaltres si, el Penyes altes, aquest cop des de l'Oest. Ja l'haviem fet l'any passat des de Gréixer, en una durissima pujada sense descans de 1300m de desnivell. Aquest cop la cosa havia sigut més suau, però no gaire:
Arribant al cim del Penyes Altes del Moixeró, amb en Luis, que ens acabava d'atrapar, just on haviem calculat més o menys!
El Jordi i el Diego pujant al cimet del costat, molt escarpat, per fer una fantàstica foto amb la Tosa al Darrere. Observeu els nuvols en forma de cercle. Tot i aixó, nosaltres vam tindre calor, no corria apenes aire fresc!
A l'altre costat, En Luis i jo. Darrere nostre el massís del Cadí, i més a l'esquerra el Pedraforca.
I jo mateix, amb la Tosa al darrere, també.
De tornada al coll de Jou, passant un never:
i ja passat el coll de Jou, mirada enrere, al Penyes Altes, i endavant, comença la pujada, primer suau cap a la Tosa, després mes dura...
Mentretant, una vista de tot el circ que ens quedava, per sort, pràcticament tot baixada (aixó si, desde dalt de la Tosa.
Poc a poc anàvem enfilant, sense pràcticament descansos, i amb algún pas de neu, cap a la part final de l'ascensió a la Tosa d'Alp. Val a dir que des del Penyes altes fins a la Tosa i la baixada al Refugi del Rebost, és part integra del recorregut Cavalls del Vent, possiblement la ruta de varis dies més maca de Catalunya.
Una estona després, mirada enrere: Sembla mentida, però ja hem passat el pitjor! una serie de rampes duríssimes, ja som a molt poc metres del Refugi del niu de l'Aliga, dalt la Tosa:
Aquí cadascú ha de portar el seu ritme, no tothom pot anar igual de ràpid, i anar més a poc a poc tampoc és massa convenient. És questió de paciència i anar fent, metre a metre; al final no es fa tant llarg. Arribem al refugi a la Una en punt, i tot i que és gairebé l'hora de dinar, nosaltres degustem amb molta gana l'entrepà que duiem per esmorçar.
Vint minuts més tard deixem enrere el niu de l'Aliga i emprenem la llarga baixada fins al Refugi del Rebost, seguint sempre els cercles taronjes, les senyals del Cavalls del Vent. Un ultim pas divertit, just al mig del camí! passant la zona càrstica del serrat Gran (al fons el Puigllançada)
i després la forta baixada vers la collada de comafloriu, fins a endinsar-nos al bosc i arribar a tres quarts de tres al punt inicial.
Estem rebentats, han estat 6.15h a un ritme bastant fort, a part el Luis, que en mitja hora més ha fet un recorregut encara molt més dur. Però molt contents i encantats de gaudir d'unes vistes tant impresionants com les que ens ofereix el Moixeró. A més ha estat un dia no massa càlid.
Ara ja pensem en les properes cites, tot i acabar destroçats!
Salut i fins la propera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario