jueves, 28 de agosto de 2008

3 Cims a Peu i un amb Tot Terreny.

Finalment sortim el dia 15 ben d'hora, cap a les 03:00, desde Castellnou, de casa la meva germana. Fets poc més de 50 kilometres no aguanto la son, i en una petita area de descans dormo 2 horetes, la idea inicial de fer el Puigllançada de nit queda definitivament descartada! Vora les 6 continuo i a prop del refugi de coll de pal faig una altra dormida, doncs no em trobo massa be del "coco" per continuar. Es fa de dia, pujem al coll de Pal i...nevada a les 8 am!



Sort que vam abortar la nocturna al Puigllançada, quin fred hi deuria fer fa unes hores! Emorzem al refugi de coll de pal (tancat) Un cop surt el sol darrera els núvols i amaina la tempesta de neu i vent, baixem cap a Masella.



Dalt el coll, trobo restes d'un carter rebentat, i poc desprès em creuo amb uns 8 quads que van d'excursió organitzada. Un cop al parking de masella, veig una pista froça maca, miro els mapes i l'agafo, em deixa a la carretera a 5 revolts d'Alp.

Per camins i pistes asfaltades arribo als bombers de Puigcerdà, i d'allí carretera cap a Palau, a saludar en Lluis, tal com haviem mig quedat. Me'ls trobo sense gaire complicacions, amb la dona i les dues bessones, precioses! compartim una clareta un parell d'hores i ja marxo cap amunt.
Vora les 12 enfilo cap a Malniu, i a la 1, tinc el toy aparcat i començo l'ascens al Puigpedrós (2914). 2 hores i escaig i faig cima,



on trobo una parella d'uns 45-50 anys molt agradables, amb els quals compartim una bona estona la bellesa i encant del Pirineu Català.


Faig força fotos i decideixo baixar cap als llacs del circ d'Engorgs, per tornar al refu pel gr 11. Encara tinc temps de fer la portella blanca de meranges i el cim d'Engorgs (2819).



Des d'aqui ja vaig baixant fins l'estany dels Aparellats i el refugi Folch i Girona, per agafar el GR-11. Però al cap de pocs centenars de metres el perdo, per la zona de la costa de Montmajor. Intento mantenir la calma, i al final prenc la decissió d'ascendir pel dret, a vegades tasca difícil doncs la vegetació és espessa i el pendent força redreçat! Remunto fins els 2500 i per la Coma Pregona arribo al coll de les Molleres. D'alli tot es baixada fins el refu, Aqui us deixo el track de l'Excursió des de l'Engorgs. Porto 8h caminant, i saltant entre pedres a les tarteres, i els genolls ja fallen, dec tindre una tendinitis o quelcom similar, de pulmons vaig tirant be però el mal a l'anar caminant de baixada es bastant insuportable, fins el punt que camino a estones Enrere! Arribo finalment a les 21:00 al refu, fet pols, l'Enzo també, ja gairebé és negra nit. Agafem el toy, fem tot just dos kilometres, i fora dels "dominis" del Refugi de Malniu, no aguanto més i planto el toy i descanso, alli mateix, al seient del cotxe... M'arribo a adormir, per despertarme cap a la 1 de la matinada, tiro cap a Meranges i quan ja comença l'asfalt, prenc un cami a ma dreta i a la primera explanada planto el campament i ens adormim definitivament.

Bon dia! ahir ni vaig sopar, aixi que em foto un esmorçar dels que fan história, butifarres, torrades, fuet, formatge, xocolata, galetes, suc, aquest cop nomès falta el café.



El planning del divendres per la Tarda el faig durant el dissabte, doncs tinc els genolls molt adolorits, en quant camino tres pases.
Faig ruta per Meranges cap a Eller per intentar fer el camí marcat als mapes, que va d'Eller a Talltendre i tot i que el veig factible, l'ultim tram, poder tan sols un kilometre i mig, al ser tant estret decideixo no entrar-hi, no fos cas que em trobi els forestals a Ordèn i se m'enfadin. Es una pena, per tant poc he de baixar a Bellver per Cortàs i tornar a pujar...Ara ja entenc perquè cap transpirinenca passa per aqui! Poder en Quad o moto, però en Tot terreny es massa just!
Aixi doncs, pujo, per 3º cop en pocs mesos, per Prullans, però aquest cop em desvio per veure com està el cami de la Bastida i Talltendre. Aquest si, el faig, tot i estar bastant malament -arribo a tirar de reductora en algun moment-. Aprofito per dinar, és una zona tranquilíssima, sota un fort vent i alguna goteta.
Torno a la Bastida i ja com sempre, per Coborriu de la Llosa, Viliella, Cap de Rec, Pollineres i Prat Miró. Allí, enlloc de baixar cap a Aranser com el darrer cop, tiro cap a les pistes d'esqui de la Rabassa, per gaudir de trams de pista a 2150 metres,



passar per la vall de Bescaran i finalment deixar el cotxe per passejar una estona per la plana just dessota del Pic Negre. Si haguès anat acompanyat d'algú hi haguès pujat amb el cotxe, però com que ja el conec, per evitar patiments al toy, ho deixo per una altra ocasió, que jo ja l'he fet i son 30 minuts de 2º reductora, de 2200 a 2650 metres! A mes anava sec de benzina!
Aixi doncs, cap a Sant julià, omplir de benzina (1'114€) a Becier, com sempre, i ja enfilem cap a Os de civis, parant a l'area de picnic, on sopem i, veient que el cotxe esta al costat de la carretera però apenes es veu, decideixo dormir alli mateix.



L'endemà m'adono que he dormit amb el cotxe obert!
Tal com ho tinc tot pujo ja cap a Coll de Conflent, per esmorçar alli dalt, recollir matalàs i caixes, i vora les 09:30, començar la caminada al pic de Saloria. La primera pala es duríssima de pujar, sobretot en fred (soc una mica bestia) i a sobre quasi dalt a la carena em fico en un embolic on estic a punt de donar la volta, la paret tenia uns 60º d'inclinacio i el meu vertigen no ho tenia clar... Finalment canvio d'orientació, tiro amunt-dreta i ja soc a la carena, des d'aqui es una altra cosa, molt mes fàcil i sobretot, molt més bonic! Ara es questió de paciència i anar fent, amb alguna paradeta.



Dalt fa força fred i molt de vent, i a sobre els nuvols no paren d'emprenyar. Esperem mitja hora per poder una foto que mai farem, doncs el temps no millora...aixi que mitja volta i cap Avall! La baixada es tant lenta com la pujada degut a la lesió, pero mica a mica i fent paradetes de 3 minuts per reposar les articulacions, al final arribo al Coll de Conflent.
D'aqui torno enrera per fer amb el toy el coll de Laquell,



pendent de l'escapada del mes de Maig, que me'l vaig trobar amb neu i massa fang. Aquest cop si, i continuo ja per camins coneguts, cap a Santa MAgdalena i el Refugi de la Basseta, on canvio de ruta.
Ara enfilo amunt cap a la Torreta de l'Orri, 2450m que pujo amb el Toy. mes alt que el Puigllançada!
Despres tornem un troç enrere, per agafar el camí que porta just dalt del port del Cantó. D'aqui una pista en molt bon estat que passa per Junyent, i enfilem la serra de Taús, prop de 1900m altre cop, per gaudir d'unes vistes impressionants i desconegudes per mi fins ara, els boscos aqui son mes grogencs, la vegetació molt diferent, em sorprèn gratament! Llàstima que vaig fer ple de memoria a la camara de fotos i no tinc record d'aquesta Zona. Hi tornarem si tot va be a l'Octubre!
som a la Guardia d'Ares, i per acabar, tornem a enfilar cap amunt un cop més, ara per anar al pais dels Manairons a veure el cami mes empedrat i tarterenc que he fet en ma vida! pedres i mes pedres durant mes de vint quilòmetres! He de reconeixer que se'm va fer una mica molt pesat, sobretot quant ja duia uns cent quilòmetres de camins i un cim de gairebé 2800 metres. Pero va valer la pena, camins quasi abandonats, vegetacio molt abundant i maca, i com no, les increibles tarteres dels Manairons.


Per acabar el gran cap de setmana de tres dies, baixada inacabable fins vora d'Organyà, i arribada a casa a les 23:00 , mort de son i cansament.
Una aventura més en companyia de l'Enzo, poder més gratificant que els cinc dies i mig del mes de Maig, no he fet una transpirinenca, però he fet vora dos-cents quilòmetres de camins i 3 cims a peu.

Estic molt content d'aquesta una altra Aventura.

Gracies per llegir i deixeu comentaris!






FOTOGRAFIES

1 comentario:

Anónimo dijo...

Eiiii, quina pasada de rutes i vistes, xapo!!! Quina enveja em dones, pero tranquil que algun dia em deicideixo i vinc amb el teu toy a fer una ruta xula, lo prometido es deuda. jejeje