jueves, 3 de octubre de 2013
martes, 1 de octubre de 2013
Per fi!!! Carlit Setembre 2013
Per fi vam anar al Carlit, després de l'intent del mes de Maig, amb metres i metres de neu.
Vam anar en Jordi, en Carles Vives, el Raimon i jo.
A les 9:10 sortiem de ls bulloses i a les 16:10 tornavem. Ens ho vam agafar amb molta calma, parant tot sovint, parant a la baixada a la vora d'un llac a fer un mos i a un ritme molt tranquil.
Gaudiu de les fotos!
lunes, 9 de mayo de 2011
Ja tenim aqui la caminada Nocturna!!!
Com cada any, ja està a punt la caminada nocturna. Serà el dissabte 4 de Juny, i aqui teniu el cartell de l'activitat.
Us hi esperem a tots!
Us hi esperem a tots!
lunes, 27 de septiembre de 2010
Tres dies al parc Natural del Posets...
...però sense fer el posets!
Mail del Jordi Iglesias:
Llorenç, m'agafo una setmana de vacances al juliol i ens anem uns dies al pirineu?
Resposta:
I tant! a finals de Juliol és quan millor em va.
A partir d'aquí, mirar opcions; repetir Ordesa o anar a alguna nova banda...mirant mirant mapes, em decanto per la zona del parc natural de Posets - Maladeta.
Tenim el Perdiguero, el Maldit, el Posets...però el posets el vol fer el Juanete i li va millor al setembre! doncs cap problema!!!
Finalment decidim anar a fer diversos cims d'un circ no tant conegut i molt solitari:
La cresta que va dels Culfredas a la punta del Sable, passant per el Puerto de la Pez, i incloent el Pico de la Pez, el Bachimala i d'altres tresmils. Com que técnicament no som capaços de fer tota la cresta, decidim instalarnos dues nits acampats a la vora del Refugi de Tabernés, a una cota d'uns 1700 metres, on es pot accedir amb cotxe, i aixi poder fer tres cims, un cada dia, sense jugar-nos el "tipus" en les difícils crestes.
Molta documentació a través d'internet, consulta de mapes, rutes, resenyes...finalment decidim començar el primer dia pels Culfredas, després de les 4 hores de cotxe corresponents fins a San Juan de Plan i els 10 km de pista fins al refu. Els Culfredas son tres cims encadenats de més de 3000 metres, es una excursió relativament fàcil, s'ha de grimpar una mica però molt poc, les crestes no són massa aérees i l'aproximació fins al coll de la madera és suau i realment molt bonica.
El segon dia fariem el Bachimala, tot i vam decidir acostar-nos a veure la grimpada de la punta del Sable i la cresta que els uneix tots dos. Segons algú, era fàcil, i segons d'altres, no tant fàcil i feien falta cordes i casc. Ni en duiem ni sabem com usar-les aixi que ja veurem...Finalment l'ultim dia, l'aproximació al puerto de la Pez i l'ascensió al Pico de la Pez, un altre tresmil suposadament fàcil.
El dilluns 26 de Juliol sortim a les 7 de Santpedor i rapidament ens dirigim cap a Huesca, Ainsa, i al valle de Chistau. Passat San Juan de Plan, poc abans de Gistaín, en un tancat revolt d'esquerres, surt a mà dreta una pista que segueix el GR 19, en direcció al camping El Forcallo. Poc després del camping, un altre trencall. Tot recte anem cap al refugi lliure de Tabernés, si continuéssim amunt i a la dreta, aniriem al refugi guardat de Biadós. El camí, a partir d'aquí, empitjora bastant, tot i que amb compte es pot arribar a dalt amb turisme. Som pràcticament a migdia, i el calor apreta una mica. Preparem ràpidament la motxilla, revisem la resenya,
...engego el GPS i enfilem cap al Bado de Bachimala, tot seguint per l'esquerra el riu Zinqueta de la Pez. El sender s'agafa dirigint-se al riu des del refugi, en arribar a un pont amb una porta, el creuem i seguim el corriol principal, al cap de pocs metres sobretot seguir les senyals i les fites i tombar a l'esquerra en una forta pujada. Si seguim recte el corriol es perd (i nosaltres també ho vam fer jeje). De seguida enllaçem amb el PR que ve des del pont de Tabernés, per on puja la gent que dorm o aparca al Camping. A partir d'aquí ja seguim un corriol molt ben marcat.
Mitja hora després, i cent metres abans del bado de Bachimala, arribem a una senyal que ens indica el puerto de la Madera, a l'esquerra. Recte aniriem al Puerto de la Pez. Avui toca anar a l'esquerra. El camí s'endinsa al Bosc i a partir d'aqui anem pujant, prou suaument per poder anar xerrant i gaudint del paisatge, sense esbufegar gaire! Pujem des d'uns 1800m fins als 2524 del puerto de Caurerè. El puerto de la Madera el deixem una mica a l'esquerra sense voler. a partir dels 2100, el bosc desapareix donant pas a espais oberts d'herba, on podem gaudir d'unes estupendes vistes.
El Sol ens escalfa però ja ens va be, comença a refrescar! PAssem una clapa de neu inclinada,
...no sense assegurar les passes sobre la dura neu, i fem una paradeta dalt del coll. Allí ens trobem dos nois, resulta que son de Tarragona i estàn baixant dels Culfreda, així que ens comenten una mica la ruta i ens diuen que no han pogut veure gran cosa des de dalt, per culpa de la boira. Doncs vaja...
Ens abriguem una mica, i seguim amunt cap al primer pic, el Cauarère o punta cabalera.
Un simple "pic de pas" i es un 2900! tant alt com el Puigmal! Ja portem 1200m de desnivell. Ara davallem una mica. A l'esquerra queda França, tot emboiradissim, i no es veu res. però a la dreta tenim tot el massís del Bachimala, i més enrere el Posets i fins i tot es veu l'Aneto perfectament. Si ens girem, veiem les tres Sorores, i tot i que ens costa d'identificar, també veiem el Vignemale...cim que tenim moltes ganes de fer. Baixem a 2852 metres, tot reseguint la cresta dels Culfredas, i ja comencem l'ascensió al pic nord-oest, 3031m. mitja hora més i som al tercer, el Nord Est, 3032m, tot passant pel central, de 3027m.
Fem fotos, ens hi estem una estona identificant els cims del voltant, i anem tornant. Es tard i tot i que el temps pinta be, volem arribar a una hora raonable per descansar, l'endemà ens espera un dia força dur.
Mail del Jordi Iglesias:
Llorenç, m'agafo una setmana de vacances al juliol i ens anem uns dies al pirineu?
Resposta:
I tant! a finals de Juliol és quan millor em va.
A partir d'aquí, mirar opcions; repetir Ordesa o anar a alguna nova banda...mirant mirant mapes, em decanto per la zona del parc natural de Posets - Maladeta.
Tenim el Perdiguero, el Maldit, el Posets...però el posets el vol fer el Juanete i li va millor al setembre! doncs cap problema!!!
Finalment decidim anar a fer diversos cims d'un circ no tant conegut i molt solitari:
La cresta que va dels Culfredas a la punta del Sable, passant per el Puerto de la Pez, i incloent el Pico de la Pez, el Bachimala i d'altres tresmils. Com que técnicament no som capaços de fer tota la cresta, decidim instalarnos dues nits acampats a la vora del Refugi de Tabernés, a una cota d'uns 1700 metres, on es pot accedir amb cotxe, i aixi poder fer tres cims, un cada dia, sense jugar-nos el "tipus" en les difícils crestes.
Molta documentació a través d'internet, consulta de mapes, rutes, resenyes...finalment decidim començar el primer dia pels Culfredas, després de les 4 hores de cotxe corresponents fins a San Juan de Plan i els 10 km de pista fins al refu. Els Culfredas son tres cims encadenats de més de 3000 metres, es una excursió relativament fàcil, s'ha de grimpar una mica però molt poc, les crestes no són massa aérees i l'aproximació fins al coll de la madera és suau i realment molt bonica.
El segon dia fariem el Bachimala, tot i vam decidir acostar-nos a veure la grimpada de la punta del Sable i la cresta que els uneix tots dos. Segons algú, era fàcil, i segons d'altres, no tant fàcil i feien falta cordes i casc. Ni en duiem ni sabem com usar-les aixi que ja veurem...Finalment l'ultim dia, l'aproximació al puerto de la Pez i l'ascensió al Pico de la Pez, un altre tresmil suposadament fàcil.
El dilluns 26 de Juliol sortim a les 7 de Santpedor i rapidament ens dirigim cap a Huesca, Ainsa, i al valle de Chistau. Passat San Juan de Plan, poc abans de Gistaín, en un tancat revolt d'esquerres, surt a mà dreta una pista que segueix el GR 19, en direcció al camping El Forcallo. Poc després del camping, un altre trencall. Tot recte anem cap al refugi lliure de Tabernés, si continuéssim amunt i a la dreta, aniriem al refugi guardat de Biadós. El camí, a partir d'aquí, empitjora bastant, tot i que amb compte es pot arribar a dalt amb turisme. Som pràcticament a migdia, i el calor apreta una mica. Preparem ràpidament la motxilla, revisem la resenya,
...engego el GPS i enfilem cap al Bado de Bachimala, tot seguint per l'esquerra el riu Zinqueta de la Pez. El sender s'agafa dirigint-se al riu des del refugi, en arribar a un pont amb una porta, el creuem i seguim el corriol principal, al cap de pocs metres sobretot seguir les senyals i les fites i tombar a l'esquerra en una forta pujada. Si seguim recte el corriol es perd (i nosaltres també ho vam fer jeje). De seguida enllaçem amb el PR que ve des del pont de Tabernés, per on puja la gent que dorm o aparca al Camping. A partir d'aquí ja seguim un corriol molt ben marcat.
Mitja hora després, i cent metres abans del bado de Bachimala, arribem a una senyal que ens indica el puerto de la Madera, a l'esquerra. Recte aniriem al Puerto de la Pez. Avui toca anar a l'esquerra. El camí s'endinsa al Bosc i a partir d'aqui anem pujant, prou suaument per poder anar xerrant i gaudint del paisatge, sense esbufegar gaire! Pujem des d'uns 1800m fins als 2524 del puerto de Caurerè. El puerto de la Madera el deixem una mica a l'esquerra sense voler. a partir dels 2100, el bosc desapareix donant pas a espais oberts d'herba, on podem gaudir d'unes estupendes vistes.
El Sol ens escalfa però ja ens va be, comença a refrescar! PAssem una clapa de neu inclinada,
...no sense assegurar les passes sobre la dura neu, i fem una paradeta dalt del coll. Allí ens trobem dos nois, resulta que son de Tarragona i estàn baixant dels Culfreda, així que ens comenten una mica la ruta i ens diuen que no han pogut veure gran cosa des de dalt, per culpa de la boira. Doncs vaja...
Ens abriguem una mica, i seguim amunt cap al primer pic, el Cauarère o punta cabalera.
Un simple "pic de pas" i es un 2900! tant alt com el Puigmal! Ja portem 1200m de desnivell. Ara davallem una mica. A l'esquerra queda França, tot emboiradissim, i no es veu res. però a la dreta tenim tot el massís del Bachimala, i més enrere el Posets i fins i tot es veu l'Aneto perfectament. Si ens girem, veiem les tres Sorores, i tot i que ens costa d'identificar, també veiem el Vignemale...cim que tenim moltes ganes de fer. Baixem a 2852 metres, tot reseguint la cresta dels Culfredas, i ja comencem l'ascensió al pic nord-oest, 3031m. mitja hora més i som al tercer, el Nord Est, 3032m, tot passant pel central, de 3027m.
Fem fotos, ens hi estem una estona identificant els cims del voltant, i anem tornant. Es tard i tot i que el temps pinta be, volem arribar a una hora raonable per descansar, l'endemà ens espera un dia força dur.
miércoles, 2 de junio de 2010
7 de Novembre 2009: Ruta 4x4 Familiar pel Pla de Busa i Rodalies
Recuperem una ruta molt agradable que varem fer amb una colla de bons amics:
30 Maig 2010: Penyes Altes del Moixeró i La Tosa, des del Refugi del Rebost.
Diumenge 30 de maig (els dies 30 sempre son especials per mi) ens vam reunir 4 aficionats a la montanya, però sobretot amants del Cadí-Moixeró, per gaudir d'una passejada circular i posar a prova les nostres cames. Ens esperaven uns 22km i prop de 1800m de desnivell.
La ruta:
La Resenya (clic)
Be, doncs a les 8:35 tres de nosaltres comencem baixant cap al Refugi del Rebost, des del parking.
El Brétol del Luis va començar 20 minuts abans des de...GREIXER! 600m més avall i 4 km mes lluny...Está molt fort aquest noi...
Des del Rebost son prop de tres quarts d'hora de baixada per una pista sense gaire desnivell, fins a trobar el riu de Gréixer i atravessar-lo pel pont.
De Seguida deixem la pista per enfilar un corriol. Som a la cota més baixa, 1400m. EL corriol planeja una estona fins unes ruines, i a partir d'aqui, prop d'una hora en constant pujada fins el Coll de jou, a 2000m. Algunes fotos de l'Ascensió:
Des del Coll de Jou, sense parar, doncs haviem fet un descanset una estona abans, ens desviem de la "resenya" per abastar, nosaltres si, el Penyes altes, aquest cop des de l'Oest. Ja l'haviem fet l'any passat des de Gréixer, en una durissima pujada sense descans de 1300m de desnivell. Aquest cop la cosa havia sigut més suau, però no gaire:
Arribant al cim del Penyes Altes del Moixeró, amb en Luis, que ens acabava d'atrapar, just on haviem calculat més o menys!
El Jordi i el Diego pujant al cimet del costat, molt escarpat, per fer una fantàstica foto amb la Tosa al Darrere. Observeu els nuvols en forma de cercle. Tot i aixó, nosaltres vam tindre calor, no corria apenes aire fresc!
A l'altre costat, En Luis i jo. Darrere nostre el massís del Cadí, i més a l'esquerra el Pedraforca.
I jo mateix, amb la Tosa al darrere, també.
De tornada al coll de Jou, passant un never:
i ja passat el coll de Jou, mirada enrere, al Penyes Altes, i endavant, comença la pujada, primer suau cap a la Tosa, després mes dura...
Mentretant, una vista de tot el circ que ens quedava, per sort, pràcticament tot baixada (aixó si, desde dalt de la Tosa.
Poc a poc anàvem enfilant, sense pràcticament descansos, i amb algún pas de neu, cap a la part final de l'ascensió a la Tosa d'Alp. Val a dir que des del Penyes altes fins a la Tosa i la baixada al Refugi del Rebost, és part integra del recorregut Cavalls del Vent, possiblement la ruta de varis dies més maca de Catalunya.
Una estona després, mirada enrere: Sembla mentida, però ja hem passat el pitjor! una serie de rampes duríssimes, ja som a molt poc metres del Refugi del niu de l'Aliga, dalt la Tosa:
Aquí cadascú ha de portar el seu ritme, no tothom pot anar igual de ràpid, i anar més a poc a poc tampoc és massa convenient. És questió de paciència i anar fent, metre a metre; al final no es fa tant llarg. Arribem al refugi a la Una en punt, i tot i que és gairebé l'hora de dinar, nosaltres degustem amb molta gana l'entrepà que duiem per esmorçar.
Vint minuts més tard deixem enrere el niu de l'Aliga i emprenem la llarga baixada fins al Refugi del Rebost, seguint sempre els cercles taronjes, les senyals del Cavalls del Vent. Un ultim pas divertit, just al mig del camí! passant la zona càrstica del serrat Gran (al fons el Puigllançada)
i després la forta baixada vers la collada de comafloriu, fins a endinsar-nos al bosc i arribar a tres quarts de tres al punt inicial.
Estem rebentats, han estat 6.15h a un ritme bastant fort, a part el Luis, que en mitja hora més ha fet un recorregut encara molt més dur. Però molt contents i encantats de gaudir d'unes vistes tant impresionants com les que ens ofereix el Moixeró. A més ha estat un dia no massa càlid.
Ara ja pensem en les properes cites, tot i acabar destroçats!
Salut i fins la propera.
La ruta:
La Resenya (clic)
Be, doncs a les 8:35 tres de nosaltres comencem baixant cap al Refugi del Rebost, des del parking.
El Brétol del Luis va començar 20 minuts abans des de...GREIXER! 600m més avall i 4 km mes lluny...Está molt fort aquest noi...
Des del Rebost son prop de tres quarts d'hora de baixada per una pista sense gaire desnivell, fins a trobar el riu de Gréixer i atravessar-lo pel pont.
De Seguida deixem la pista per enfilar un corriol. Som a la cota més baixa, 1400m. EL corriol planeja una estona fins unes ruines, i a partir d'aqui, prop d'una hora en constant pujada fins el Coll de jou, a 2000m. Algunes fotos de l'Ascensió:
Des del Coll de Jou, sense parar, doncs haviem fet un descanset una estona abans, ens desviem de la "resenya" per abastar, nosaltres si, el Penyes altes, aquest cop des de l'Oest. Ja l'haviem fet l'any passat des de Gréixer, en una durissima pujada sense descans de 1300m de desnivell. Aquest cop la cosa havia sigut més suau, però no gaire:
Arribant al cim del Penyes Altes del Moixeró, amb en Luis, que ens acabava d'atrapar, just on haviem calculat més o menys!
El Jordi i el Diego pujant al cimet del costat, molt escarpat, per fer una fantàstica foto amb la Tosa al Darrere. Observeu els nuvols en forma de cercle. Tot i aixó, nosaltres vam tindre calor, no corria apenes aire fresc!
A l'altre costat, En Luis i jo. Darrere nostre el massís del Cadí, i més a l'esquerra el Pedraforca.
I jo mateix, amb la Tosa al darrere, també.
De tornada al coll de Jou, passant un never:
i ja passat el coll de Jou, mirada enrere, al Penyes Altes, i endavant, comença la pujada, primer suau cap a la Tosa, després mes dura...
Mentretant, una vista de tot el circ que ens quedava, per sort, pràcticament tot baixada (aixó si, desde dalt de la Tosa.
Poc a poc anàvem enfilant, sense pràcticament descansos, i amb algún pas de neu, cap a la part final de l'ascensió a la Tosa d'Alp. Val a dir que des del Penyes altes fins a la Tosa i la baixada al Refugi del Rebost, és part integra del recorregut Cavalls del Vent, possiblement la ruta de varis dies més maca de Catalunya.
Una estona després, mirada enrere: Sembla mentida, però ja hem passat el pitjor! una serie de rampes duríssimes, ja som a molt poc metres del Refugi del niu de l'Aliga, dalt la Tosa:
Aquí cadascú ha de portar el seu ritme, no tothom pot anar igual de ràpid, i anar més a poc a poc tampoc és massa convenient. És questió de paciència i anar fent, metre a metre; al final no es fa tant llarg. Arribem al refugi a la Una en punt, i tot i que és gairebé l'hora de dinar, nosaltres degustem amb molta gana l'entrepà que duiem per esmorçar.
Vint minuts més tard deixem enrere el niu de l'Aliga i emprenem la llarga baixada fins al Refugi del Rebost, seguint sempre els cercles taronjes, les senyals del Cavalls del Vent. Un ultim pas divertit, just al mig del camí! passant la zona càrstica del serrat Gran (al fons el Puigllançada)
i després la forta baixada vers la collada de comafloriu, fins a endinsar-nos al bosc i arribar a tres quarts de tres al punt inicial.
Estem rebentats, han estat 6.15h a un ritme bastant fort, a part el Luis, que en mitja hora més ha fet un recorregut encara molt més dur. Però molt contents i encantats de gaudir d'unes vistes tant impresionants com les que ens ofereix el Moixeró. A més ha estat un dia no massa càlid.
Ara ja pensem en les properes cites, tot i acabar destroçats!
Salut i fins la propera.
